divendres, 14 de març de 2014

L' Altra, de Marta Rojals

Passió per Whatsapp
L'altra
Marta Rojals
RBA
La Magrana

L’altra (Les ales esteses), de l’escriptora Marta Rojals, és una veritable alenada d’aire fresc narratiu que colpeja l’estòmac del lector amb força. La veritat és que la novel.la d’aquesta jove escriptora la podriem catalogar com una de les millors del panorama català en aquesta arrencada de segle XXI.

A la Marta Rojals no li tremola el canyell al presentar-nos l’aventura moral per la que travessa una parella, que frega la quarantena, i que es topa amb les dificultats que sacsegen una generació molt determinada. Un tàndem protagonista revisa els seus més de 20 anys de convivència mentre afronten reptes que l’edat comporta com ara plantejar-se tenir descendència, mantenir l’estatus econòmic o afrontar els canvis en els grups d’amics que generen l’arribada de la descendència. Portar fills a un món en el qual els protagonistes surfegen entre les noves tecnologies, les hipoteques, l’atur...

L’altra és una novel.la en la qual la protagonista L’Anna-Nona és capaç de pensar, reflexionar, de culminar l’exercici (sempre complicat i dolorós) d’enfrontar-se amb l’altre jo que tots tenim a dins i que també ens dibuixa i ens fa persones. A L’altra, la Marta Rojals explora uns personatges que, tocats per la crisi, abandonen la classe mitjana a la qual es pensaven que pertanyien sense gairebé no adonar-se’n. Com de passada. Rojals ens regala petites perles, petites reflexions que esquitxen un text meravellós que fan (que obliguen) a pensar. Autèntics regals que demanen aturar la lectura i aprofundir-hi. Paladejar-ho i assaborir-ho. I treure’s al barret davant l’extrema cruesa i sensiblitat de Rojals.

Al marge de personatges perfectament acabats (val a destacar les línies mestres amb les quals aquesta arquitecta del negre sobre blanc dibuixa els pilars del tarannà mental femení), L’altra és una novel.la d’avui. Un llenguatge directe, explosiu, sense amagatalls, nu... Un fil textual de dir-les-coses-pel-seu-nom són la cirereta a un pastís del qual molts de nosaltres en menjariem fins les engrunes. Rojals entra, per la porta gran, a explorar com les noves tecnologies (Facebook, Twitter, els SMS o els Whatsapp) canvien i redissenyen les relacions entre persones.

Les referències temporals, les acotacions, els diàlegs fan creure, a vegades, que et trobes al bell mig d’una sèrie de televisió d’alta qualitat. Marta Rojals fa un exercici desacomplexat que ens serveix per recordar-nos la complexitat de les relacions, la profunditat de la memòria i l’ambigüitat que es pot arribar a sentir... amb un mateix. Pota negra.

Text: Joan López escofet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada