dimecres, 21 d’octubre de 2015

El tast del delicte /Mosquit llibre IV

El tast del Delicte

Dijous passat hi va haver tast de novel·la negra a la Llibreria Índex. No hi vau poder venir? Jo us en faig cinc cèntims. Zzzzzzzzzzzttt!

Els oficiants de la vetllada -i delinqüents majors- van ser la Margarida Aritzeta, el Damià del Clot i el Marc Moreno, cadascun d’ells investit amb els honors que els atorguen els seus llibres acolorits. A la bancada dels devots, una colla de deixebles delerosos de sentir parlar a les obres, als autors, i a tot aquell que gosés opinar o preguntar. 

En els primers minuts l’ambient era un pèl tens: no en va a l’entrada de la llibreria et rebia una sospitosa jaqueta de cuir negre que se sostenia en l’aire sense contenir cos humà en el seu interior, i sobre una tauleta hi descansaven una pistola negra com el sutge i un barret que es veia revellit de tant covar pensaments depravats i sospitosos. Ja ho veieu, quina rebuda! Marcant territori i deixant clar que t’acabaves d’endinsar a l’altra banda de la llei i de l’ordre.

Superat aquest trasbals inicial, un s’adona que és sempre un goig humà –i en el meu cas també mosquiter- reunir-se per parlar de llibres: de com sorgeixen les històries, i els personatges, i també de com s’editen –en aquest cas comptàvem amb la presència de l’editor de Llibres del Delicte, que és el mateix Marc Moreno, i mira que fa cara d’assenyat i fins de bona persona, aquest noi, però és evident que deu tenir un bon punt de somiatruites i agosarat... On s’és vist, fer-se editor i d’editorial independent! Zzzzzzzzttt!

Els tres Llibres del Delicte que es van presentar dijous tenen ànimes ben diferents, dins del tret comú de la seva càrrega de perversitat i males intencions. El del Marc Moreno –El silenci dels pactes- té una trama entretinguda i és de fàcil lectura, amè i ben lligat. El del Damià –Una novel·la pulp- és absolutament més... pulp! Esbojarrat i en certa manera recargolat, amb un ritme insolent i un fraseig precís i encertat. És un còmic fet de lletres. I, per acabar, el llibre de la Margarida -L’amant xinès- és una novel·la amb molta classe, d’un nivell literari clàssic i indiscutible. Tots tres, això sí, esquitxats d’intriga i males arts, què voleu, si estem parlant de literatura negra! 

Com heu vist, cada una d’aquestes tres novel·les es correspon amb un lector en potència. Ara només cal que trieu la que millor us escau. I si hi ha dubtes... doncs una darrera l’altra! Zzzzzzzttt!!


PD: No us he dit res de la sangria que van preparar els nois del BO... Diuen –i ho puc confirmar- que estava de por, però és que la feina que vaig tenir per a vogleeeeizhar fins a casa... això sí que va ser de por!


El Mosquit Llibre
Octubre 2015

http://annalleonart.com




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada