dijous, 6 de juny de 2013

Entrevista " El adolescente cautivo"

Presentació El adolescente cautivo

Avui dijous 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre i de la mà de la Llibreria Índex de Vilassar de Mar, es  presenta a la Biblioteca de la vila El adolescente cautivo. Un llibre dels vilassarencs Rubén Gualtero i Asunció Soriano que pretèn entendre les claus i descobrir els mecanismes d’una edat tan complicada com és la de l’adolescència.

En Rubén Gualtero, un dels autors, explica quines són les parets mestres de la seva obra. Un treball dirigit “a tots els públics” i que es presenta, esquitxat de cites literàries, per mirar de guiar pares i adolescents en una etapa tan i tan complicada. En Rubén assegura que “no hi ha receptes màgiques” però aposta “pel temps i el diàleg” com a ingredients bàsics per a una bona entesa i una comunicació òptima. “No hi ha dos bàndols entre pares i fills. Parlem de famílies” no es cansa de repetir aquest sociòleg que comparteix llibre i vida amb la psiquiatra Asunció Soriano que aporta una visió més científica. El missatge és“L’adolescència és una època difícil. Sí. Però plena de potencial”


El adolescente cautivo. Cautivo... de què?
Cautiu dels canvis que es produeixen en aquest moment en la nostra societat. Cautiu del cos. Del seu cos. Canvis en la projecció del seu cos. Situacions que cautiven i fascinen. Cautiu per què es produeixen canvis molt accelerats i importantíssims en el sí d’una família que també està patint molts canvis. I també canvis en la inserció en la vida adulta. Tot el que suposa entrar en la vida laboral. Independitzar-se, fer-se valer en el món professional... Situacions que descol·loquen a uns i a uns altres

Accés al mercat laboral que, sens dubte, és molt complicat tenint en compte els percentatges elevadíssims d’atur juvenil....

Venim d’una societat molt més tradicional en la qual el pas a la vida adulta estava molt més pautat. La transcició era molt suau. Ara estem en una situació que ha canviat radicalment. Són situacions que neguitegen els adolescents i les famílies. Escollir una carrera, decidir què estudiar, no saber si un es dedicarà a fer allò pel que s’ha preparat. Tot en paral·le en canvis en el projecte vital: marxar de casa, iniciar una nova relació familiar...

Hi ha alguna recepta màgica?
(Riu)
No. Malauradament no n’hi ha. El més important és escoltar. Que s’escoltin uns i altres. I donar-se temps. No hi ha varetes màgiques. Donar-se temps. Entre tots, trobarem sortides a una situació realment complicada

La portada del Adolescente cautivo és prou explícita. El dibuix d’un noi i una noia palplantats davant un encreuament de camins on s’assenyalen diferents direccions...

S’ajunten moltes situacions. És un moment en el qual hi ha diferents opcions i decisions importants a prendre. Moltes vegades, amb no prou elements de judici. Quina carrera faré? Seguir o  no seguir estudiant? Quina relació amb els amics? Amb els pares? Com creix el cos? Són preguntes que es fan i que necessiten l’orientació dels adults. Són adreces que marquen direccions que ens porten cap a la majoria d’edat.

A quin públic va dirigit?
Va dirigit a un públic ampli. No és un manual. No és un text especialitzat. S’enfoca a pares, mestres, educadors, professionals de la salut. En definitiva, tota aquella gent que tingui contacte amb el món adolescent. Convida a la reflexió sobre aquest moment tan important

Quina metodologia heu seguit?
Bàsicament, la nostra idea era presentar un text fàcil i entretingut. Hi ha una part de contingut teòric acompanyada de cites literàries. Els grans escriptors poden dir amb poques paraules, grans veritats. Nosaltres fem un recorregut per la literatura i agafem grans frases. Cites de novel·les, d’obres de diferents països... Les aprofitem. Al marge, hi ha casos que aporta l’experiència clínica de la doctora Soriano que il·lustra el que volem dir en la vessant teòrica

És difícil fer un llibre a quatre mans?
(Riu)
Sí. A vegades Sí. Tenim dos estils i dues òptiques diferents. A vegades tens la sensació que no concretes, que repeteixes. Són dos punts de vista diferents, però enriquidors. Crec que l’esforç val la pena. Nosaltres tenim molt interès en presentar una visió comuna, malgrat venir d’àmbits diferents. La meva és una disciplina més social i la de la doctora Soriano és més científica i més clínica. Però estem contents del resultat perquè ajuntem les dues visions en un text planer, entenedor i entretingut.

El llibre aporta alguna novetat?
Nosaltres volíem transmetre una idea no caricaturitzada de l’adolescència. No voliem ni crear estereotips ni tòpics. L’adolescència és un moment difícil, però també està farcit de potencialitats. Per tant, fugim dels dos bàndols. No volem crear enfrontaments. Ni família per una banda, ni adolescents per l’altra. No en volem mitificar un, per destrossar l’altre


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada