dimecres, 12 de juliol de 2017

El Mosquit llibre: “A punt” fa poesia en el jardí de Can Vicentó



Aquest divendres la Llibreria Índex ens va convidar al seu acte de fi de temporada. I,
com tots sabem, Vilassar de Mar i l’estiu són dos molt bons aliats: l’estiu obre portes i
bada finestres, omple terrasses i jardins, i l’aire s’inunda de paraules. Si fóssiu mosquit,
com jo en sóc, veuríeu què difícil és voleiar esquivant totes les paraules que suren arreu
en aquests capvespres càlids. Zzzxxt!

video

Ara, després de la celebració viscuda, ja tots sabem que presenciar tres poetes alhora és
estratosfèricament millor que tres poetes viscuts d’un en un. I sabem també que –tot i la
fama d’ego inflamat dels lletraferits- les complicitats literàries són màgiques, fructíferes
i generadores. I podria afegir-hi encara més adjectius... però diuen les males llengües
que els adjectius poden causar indigestió, i tampoc cal.

Ahir vam gaudir del plaer de la sensibilitat i la complicitat entre la Núria Pujolàs, el
Jordi Roig i la Lali Ribera... tres poetes i tres rapsodes de la A a la Z, i punt! Zzzxxvx!!
Jo no sé si ells s’han vist, o si són del tot conscients del que fan, però no només fan
poesia, sinó que l’evaporen, la comparteixen amb delit i generositat, i els assistents –que
ens tornem en un mix entre públic i partícips- l’engolim com si n’anéssim escassos...
Qui ho havia de dir?, em preguntava jo que mosquitejo tantes converses alienes i sé que
la poesia sovint surt mal parada. Zzzzxxt!?

Què li passa, a la poesia, que tan aviat en som detractors com apassionats? Potser és que
no està feta per a ser llegida, sinó per a ser viscuda? Aquest divendres, vam viure poesia
al jardí de Can Vicentó –que també fou un vers més, un vers magnífic i serè que ens
embolcallava-, i ningú en va sortir indiferent.

Tots en vam ser part i a tots ens hem d’agrair: als 3 poetes, que -rebels i instigadors-
s’ho van passar d’allò més bé; als convidats, que hi vam arribar amb la il·lusió a punt; al
Damià del Clot, que va presentar l’acte com si li anés la poesia sencera; al Jordi Solé,
que edita des de Voliana –encara que no sabem si medita o no- i que feia un posat
d’estar meravellat amb el regal que suposa –també per a ell- aquesta petita obra; al
Carles Pallarès, que hi va posar l’escenari i que la feina va ser seva per aconseguir que
en marxéssim; i a la Pepi i a tot l’equip de l’Índex, perquè les coses no ocorren si no se
les empeny.

Molt bon estiu, i molt bona lectura, i –si m’ho permeteu- us vull demanar un favor de
mosquit d’estiu: llegiu poemes i llegiu-los en veu alta -els de l’A. són ideals per aquest
menester-. Si us plau, llegiu en veu alta encara que sigui fluixet. Deixeu anar poemes a
l’aire càlid de l’estiu, així quan me’ls ensopegui, serà un goig enganxar-m’hi les ales.
Zzzxxxt!! Zzxxxxx!



El Mosquit Llibre
Juliol 2017
http://annalleonart.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada