L' Altra, de Marta Rojals

Passió per Whatsapp

L'altra

Marta Rojals

RBA

La Magrana

L’altra (Les ales esteses), de l’escriptora Marta Rojals, és una veritable alenada d’aire fresc narratiu que colpeja l’estòmac del lector amb força. La veritat és que la novel.la d’aquesta jove escriptora la podriem catalogar com una de les millors del panorama català en aquesta arrencada de segle XXI.

A la Marta Rojals no li tremola el canyell al presentar-nos l’aventura moral per la que travessa una parella, que frega la quarantena, i que es topa amb les dificultats que sacsegen una generació molt determinada. Un tàndem protagonista revisa els seus més de 20 anys de convivència mentre afronten reptes que l’edat comporta com ara plantejar-se tenir descendència, mantenir l’estatus econòmic o afrontar els canvis en els grups d’amics que generen l’arribada de la descendència. Portar fills a un món en el qual els protagonistes surfegen entre les noves tecnologies, les hipoteques, l’atur...

L’altra és una novel.la en la qual la protagonista L’Anna-Nona és capaç de pensar, reflexionar, de culminar l’exercici (sempre complicat i dolorós) d’enfrontar-se amb l’altre jo que tots tenim a dins i que també ens dibuixa i ens fa persones. A L’altra, la Marta Rojals explora uns personatges que, tocats per la crisi, abandonen la classe mitjana a la qual es pensaven que pertanyien sense gairebé no adonar-se’n. Com de passada. Rojals ens regala petites perles, petites reflexions que esquitxen un text meravellós que fan (que obliguen) a pensar. Autèntics regals que demanen aturar la lectura i aprofundir-hi. Paladejar-ho i assaborir-ho. I treure’s al barret davant l’extrema cruesa i sensiblitat de Rojals.

Al marge de personatges perfectament acabats (val a destacar les línies mestres amb les quals aquesta arquitecta del negre sobre blanc dibuixa els pilars del tarannà mental femení), L’altra és una novel.la d’avui. Un llenguatge directe, explosiu, sense amagatalls, nu... Un fil textual de dir-les-coses-pel-seu-nom són la cirereta a un pastís del qual molts de nosaltres en menjariem fins les engrunes. Rojals entra, per la porta gran, a explorar com les noves tecnologies (Facebook, Twitter, els SMS o els Whatsapp) canvien i redissenyen les relacions entre persones.

Les referències temporals, les acotacions, els diàlegs fan creure, a vegades, que et trobes al bell mig d’una sèrie de televisió d’alta qualitat. Marta Rojals fa un exercici desacomplexat que ens serveix per recordar-nos la complexitat de les relacions, la profunditat de la memòria i l’ambigüitat que es pot arribar a sentir... amb un mateix. Pota negra.

Text: Joan López escofet

Especial Nelson Mandela

El passat 5 de desembre de 2013 moria, a Johannesburg, Nelson Mandela. Un dels personatges més importants del segle XX i una autèntica referència mundial que va liderar moviments antiapartheid que el van portar a 27 anys de presó. L’any 1994 es va convertir en el primer president negre d’una Sud-àfrica que posava punt i final a un terrorífic règim racista. Només un any després d’haver-se fet amb el Premi Nobel de la Pau.

Sens dubte, el paper de Madiba (títol honorífic amb el qual se’l conexia afectuosament) ha estat, és i serà un referent per a moltes generacions que l’estudiaran, l’admiraran i el copiaran. Amb un poder mediàtic i espiritual comparable al de Gandhi, les reflexions, sentències, opinions i biografies d’aquest autèntic líder mundial no quedaran pas en un sac trencat. És per això, que hi ha molts llibres que prenen Mandela com a eix i que s’encarregaran de perpetuar el seu llegat.

La Llibreria Índex, com no podia ser d’una altra manera, té a punt unes obres que expliquen, parlen i analitzen la figura de Madiba. Una selecció obligatòria per tenir sempre present, a les llibreries de casa nostra, les ensenyances d’un autèntic mestre. Així, la selecció que recollim a la llibreria de Vilassar de Mar se centra en tres obres cabdals: El camino hacia la libertad (obra autobiogràfica), El somriure de Mandela (John Carlinn) i Nelson Mandela por sí mismo (recull de cites).

El camino hacia la libertad. Autobiografia

Es tracta d’una obra autobiogràfica escrita pel propi Nelson Mandela que es va publicar l’any 1994. Es relata la infantesa, adolescencia, majoria d’edat, educació i 27 anys de presó. Els darrers capítols fan referència al seu ascens polític i al seu convenciment que la lluita contra l’apartheid continua. L’any 1961, un combatiu i jove Mandela va ser condemnat a cinc anys de presó per incitació a la vaga i per abandonar el país sense passaport. Aquesta condemna va derivar en una cadena perpètua que es va aconseguir bescanviar per una possible pena capital. A les pàgines del llibre, Mandela narra les vexacions que va patir a les minúscules cel.les a les que va estar reclós.

El somriure de Mandela. John Carlin

El periodista John Carlin és una de les personess que més va conèixer Mandela. No només per ser l’autor del llibre El factor humà (que es va convertir en el guió de l’emotiva pel.lícula Invictus) sinó per la seva experiencia com a corresponsal a Sud-àfrica entre els anys 1990 i 1995. Anys claus en l’ascens a la presidencia del país de Mandela i enterrament de l’apartheid. Carlin, col.laborador del diari El País, fa un retrat valent i íntim de la persona sense amagar els seus defectes. El llibre recalca que Mandela “ni és un sant, ni és un superheroi. Però és una persona noble i intel.ligent amb una qualitat política de líder excepcional.”

Nelson Mandela por sí mismo. Recull de cites

Nelson Mandela por sí mismo és el primer llibre recull de les cites d’aquest mite de la història contemporània mundial. S’han recopilat 2.000 frases d’aquest Premi Nobel de la Pau durant un periode de 60 anys. Així, entre les pàgines del llibre, hom pot arribar a apropar-se a Mandela i saber què pensava sobre tota mena de qüestions. Des de temes més feixucs com poden ser el racisme o la injusticia a altres més suaus com ara la jardinería, la boxa o la familia. Les sentències estan organitzades sota diferents categories que, a semblança dels capítols, aglutinen totes les opinions, discursos o reflexions del polític sobre un mateix tema genèric.

Text: Joan López Escofet

El Cant del Cucut. JK Rowling. La creadora de Harry Potter posa els fonaments per a una nova sèrie detectius

La creadora de Harry Potter posa els fonaments per a una nova sèrie detectius JK Rowling va decidir que volia seguir escrivint un cop enllestida i culminada l'exitosa nissaga del jove mag Harry Potter que ha captivat mig món. L'autora va decidir fer un gir en la seva temàtica, allunyant-se del món fantàstic, per recrear a La vacant imprevista les lluites intestines que origina el buit que es produeix en el consell parroquial d'un poble anglès arran de la mort d'un personatge clau en la vida social del llogarret.

 Ara, a El cant del cucut Rowling ha fet un pas més. S'inventa el nom de Robert Galbraith (no volia cap mena de tracte de favor de les editorials) per refugiar-s'hi al darrera i escriure i enviar, de manera gairebé anònima, el seu darrer treball a les editorials. Es tracta d'El cant del cucut. Ha tingut excel.lents crítiques i això que Rowling va voler retardar revelar al món que ella era, en realitat, la creadora d'aquesta novel.la negra.

La veritat és que llegint El cant del cucut, el lector se n'adona que Rowling no està fent res més que dibuixar les línies mestres d'una nova nissaga. Galbrith dissenya el detectiu Cormoran Strike que fa olor a protagonista d'una bona colla de llibres de lladres i serenos. Strike és un exmilitar que, després de perdre una cama a l'Afganistan, es reintegra a la vida londinenca adoptant la feina d'investigador privat. 

Només té un client, malviu al seu despatx després d'una ruptura sentimental i passa per problemes econòmics greus. Tot canvia quan una secretària temporal entra al seu despatx per cobrir una baixa. La Tensió Sexual No Resolta que fa evident Rowling és un al.licient més per explorar el Londres que ensenya la Cara B de models, artistes i triomfadors. Una jove adoptada, una model de gran bellesa i de pell torrada, es tira pel balcó posant punt i final a la seva vida. El germà de la difunta, també adoptat, contracta en Cormoran per tal que es capbussi en un món paral.lel al del focus i del glamour de les estrelles.

Drogues, alcohol, sexe, depressions, dissenyadors fashions, estrelles del rock, relacions ambigües, racisme, classisme, marginació són les arestes punxegudes que no deixen de connectar amb un món, d'aroma victòria, que s'extingeix. 

Un còctel explosiu que Rowling, amb precissió de cirurgià, separa i ajunta com una mena de taxidermista del Londres que no apareix a les cròniques de societat. Jo ja he escoltat el què diu el Cucut. I tu?

Text: Joan López Escofet

National Geographic corona Kilian Jornet com a l’aventurer de 2014

National Geographic corona Kilian Jornet com a l’aventurer de 2014

El corredor català Kilian Jornet està d’enhorabona. L’skyrunner de casa nostra ha estat escollit, i per votació popular, per la superpoderosa Nacional Geographic com a l’Aventurer de 2014. Als seus 26 anys, el ceretà té l’honor d’haver-se adjudicat aquest premi tan prestigiós succeïnt en el palmarès l’austríac Felix Baumgartner que va rebre el guardó després de l’espectacular salt que va protagonitzar des de l’estratosfera fins la terra.

Jornet, que ostenta diferents rècords de velocitat en ascensió de muntanyes, s’ha imposat a 12 aventurers més amb el rècord afegit de més votacions mai registrades. Però l’skyrunner de casa nostra no només viu de grimpar per les muntanyes del món desafiant la naturalesa. Jornet també té inquietuds literàries. De fet, a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar disposem d’un parell de llibres que, amb un gran èxit de vendes, tenen aquest superhome com a protagonista.

Córrer o morir

Superades les 12 edicions, Córrer o Morir és un llibre d’aquells que es va fent un forat en l’imaginari col.lectiu català. En Kilian Jornet explica, al llarg de 200 pàgines, quina és la seva filosofia de vida, d’on treu aquesta força sobrenatural que li permet realitzar reptes tan brutals com ser l’home més ràpid que puja i baixa del Kilimanjaro, guanyar infinitat de curses de muntanya de duresa extrema o fulminar rècord mundial rere rècord mundial. En Kilian Jornet reflecteix en aquest primer treball, traduït a més de 10 idiomes, les seves sensacions, el que el motiva a córrer, el que li passa pel cap durant la cursa…

La frontera invisible

En Kilian Jornet, un autèntic guanyador, va passar per un mal moment quan un dels seus companys d’aventures, l’Stephane va perdre la vida a la muntanya. Aquest desgraciat accident va fer pensar molt l’skyrunner català que va voler reflexionar sobre les fronteres (ell considera que normalment són mentals) i que es van dibuixant i redefinint. Jornet explora pors, fronteres, límits, dolor, felicitat, amor i amistat. Es tracta d’un treball molt íntim que permet obrir una escletxa per conéixer de ben a prop aquest autèntic atleta.

Text: Joan López Escofet

Care Santos, Premi Ramon Llull

La nostra llibreria està d’enhorabona. Una de les bones amigues d’Índex, l’escriptora mataronina Care Santos, acaba

de proclamar-se la nova guanyadora del premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes gràcies a l’obra el Desig de la xoxolata. El guardó està dotat amb 60.000 euros i la nova novel.la de la maresmenca es publicarà, en català, el proper 6 de març.

Santos, un veritable ratolí de la documentació i una autèntica artista a l’hora d’esculpir personatges femenins, ens dibuixa en aquest nou treball la vida de tres dones que giren al voltant d’una tetera antiga de porcel.lana destinada a fer xocolata desfeta. Care Santos, a qui se li va il.luminar aquesta història mentre es capbussava en tones i tones de llibres per a un altre projecte, reivindica el paper de Barcelona com a capital xocolatera a l’alçada d’altres ciutats amb tanta tradició com poden ser Paris o Viena.

La tetera es trenca a principis d’aquest segle i, arran d’aquest fet, Santos traslladarà el lector fins al segle XVIII quan l’escriptora queda fascinada en descobrir, en els arxius, un mestre xocolater barceloní, anomenat Fernández, que va inventar una màquina per fer millor la xocolata.

A partir d’aquí, tres etapes, tres narracions, tres dones, tres segles. La Sara, l’Aurora i la Mariana. Les tres amb una relció molt especial i molt íntima amb la xocolatera. Una la roba, l’altra la trenca, l’altra la… Santos es mostra, un cop més, molt còmoda explorant la Barcelona del XIX. Època i ciutat que la fascina i que ja va treballar, amb un notable èxit, a Habitacions tancades.

Care Santos considera que la xocolata és un element molt important en la vida quotidiana de les persones i en destaca que sempre s’associa a bons moments. Ja sigui a les llaminadures de petit o als pecats d’adult.

Text: Joan López Escofet

Si alguna cosa funciona... no la moguis (?)

Si alguna cosa funciona... no la moguis (?)

No et refiïs de Peter Pan

John Verdon

Català:Proa

castellà: Roca

550 pàgines

Renovar-se o morir. No tocar una coma de l'esquema que t'ha funcionat o mirar d'oferir quelcom més a un excèrcit de lectors que ja has fidelitzat. Aquest hauria de ser el dilema i la reflexió a la que s'hauria d'encarar l'autor John Verdon. I ho hauria de fer el més aviat possible. L'autor de la saga de l'investigador de policia retirat Dave Gurney (que ha protagonitzat les quatre exitoses novel.les en quatre anys: Sé el que estàs pensant, No obris els ulls, Deixa en pau el dimoni) s'hauria de rentar la cara. I ho hauria de fer sobretot després d'afrontar el darrer repte: No et refiïs de Peter Pan. 

La veritat és que un servidor ha estat un lector voraç i apassionat de les propostes de Verdon. El que passa és que, en el seu quart lliurament, hi ha més del mateix. En les tres edicions anteriors de les peripècies d'en Gurney, se'ns ha dibuixat un plantejament complicat i atractiu amb uns dolents que fregaven entre la carnisseria més sàdica i el terror psicològic més íntim. Ara bé, potser arriba el moment de fer una passa més.

A No et refiïs de Peter Pan ens tornem a trobar en els mateixos ingredients. Se'ns presenta un Dave Gurney retirat a les muntanyes lluny del bronzit d'una ciutat com Nova York, de la qual n'era policia, però que acaba havent de resoldre els cassos més complicats i enrevessats. Amb la inefable companyia de la seva dona que viu aïllada en una mena d'independència eixuta entretinguda amb hobbis mundans, un excompany de feina massa caricaturitzat malparlat i malcarat, consumint litres i litres de cafè en una solitud buscada i trencada, un cop i un altre, per dolents que, pobres, a vegades tenen més de malalt de psiquatre que no de carn de presidi.

Verdon hauria de buscar trencar l'esquema ja que, si no ho evita, acabarà convertint-se en un guionista de sèries de televisió de finals de segle passat amb pautes marcadíssimes, estrictes i sense cintura com El equipo A, Miss Marple, Magnum PI o tantes altres en les quals cada capítol era el mateix i les mínimes variacions eren anecdòtiques..

Corrupció a Miami

Bloody Miami

Tom Wolfe

Català: Columna
Castellà: Anagrama

749 pàgines

Bloody Miami és el darrer treball del veterà escriptor i periodista Tom Wolfe. Aquest autèntic amant del llenguatge (en totes les seves formes i expressions) és un dels més clars exponents de la manera d'escriure dels Estats Units. La construcció de les seves frases, el lèxic que fa servir, el solatge que queda darrera de les pàgines de la novel·la, l'ús agosarat i arriscat de les onomatopeies, l'intent de respectar les parles originals dels diferents grups ètnics que conviuen transporta al lector a les artèries d'una gran i corrupta Miami. A destacar el paper de la traducció de la Marina Espasa que, en la versió catalana, lluita de valent amb la riquesa i la veterania de Wolfe per deixar enllestit un text que no grinyola.

Bloody Miami, la traducció del títol seria Miami sagnant, recorda el text d'un periodista de manual (una rara avis avui en dia) que està decidit a fer les coses bé, a investigar arriscant la seva carrera i el seu futur i que no es deixa influir ni per les pressions ni per les recomanacions dels capitostos del seu grup editorial. Qui sap si en Wolfe, un amant de sortir al carrer a buscar les històries, se sent identificat en la figura del redactor que esbrina i es capbussa en els budells de la cinquena ciutat més important dels Estats Units.

Per les pàgines brillantment executades per Wolfe, conviuen des de policies cubans i negres, a alcaldes hispans, passant per magnats de l'art i de la premsa, per una comunitat de russos farcits de diners i tenyits de fosc, per psquiatres i infermeres addictes al sexe, per milionaris criolls, bandes de joves d'institut, traficants de crack i jubilats novaiorquesos que volen a Florida per gaudir del sol i el bon clima. Tot amanit per orgies, masturbacions compulsives, santeries i lluites entre germans.

Wolfe, mimant i explorant el llenguatge, penetra en un trencaclosques de situacions, a vegades exagerades i sovint divertides, en les quals trobar a Miami un WASP (blanc, anglosaxó i protestant) és missió difícil. L'escriptor, que és un fidel seguidor de la manera d'escriure dels Estats Units que va desvirgar Truman Capote en el seu moment, pinta una Miami en la qual una altra llengua i una altra cultura (l'hispana) s'enquista en els eixos de poder de la megalòpolis.

En el fons, la novel.la dibuixa el creixement personal d'un jove i musculat agent de policia de segona generació, Néstor Camacho. Comença salvant un compatriota que fuig del règim castrista d'una mort segura i humida, però la seva sorpresa apareix quan el ressó de la seva acció no s'interpreta com ell es pensava.

Joan López Escofet

Col·laborador Vilassar ràdio