Crònica de la presentació de "L'estiu que comença"

Sílvia Soler: “Celebrem fins i tot el més petit. Els mal moments prou que vindran”

Aquest dijous, 23 de maig, va ser una data molt especial per a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar. Es preparava una revetlla de Sant Joan (amb coca inclosa) molt especial. L’esdeveniment es produïa tot just un mes abans de la Nit Màgica que dóna el tradicional tret de sortida al llarg estiu. I, per celebrar-ho, què millor que compartir una estona amb l’entranyable Silvia Soler.

Escriptora poderosa i orfebre dels sentiments, amb el Ramon Llull d’enguany a la butxaca, l’autora de L’estiu que comença va desplegar el seu encant davant un auditori entregat que es engolia les seves paraules amb delit.

Silvia Soler, molt còmode sota una posta en escena més que apropiada per a l’ocasió dissenyada per la Llibreria Índex i que evocava una escena clau de la novel·la, (estovalles de fil, fanalet i flors liles), va detallar els secrets de confecció de la seva novel·la que, amb tints autobiogràfics, té la capacitat d’atrapar el lector des de la primera fins la darrera pàgina.

Soler, que alterna la ficció amb els seus articles en premsa, va demostrar que les pinzellades d’humor que esquitxen les seves pàgines no són una casualitat. De caràcter optimista, Soler recorda que ella “escriu perquè li proporciona plaer”i que l’objectiu últim que busca “és que els lectors s’ho passin d’allò més bé llegint-me. Vull que, per uns instants, s’oblidin de les penes i les angoixes que tots patim”.

L’estiu que comença explica les aventures cotidianes (el pas del temps) d’una parella que són fills d’amics i pares d’amics que es troben cada Nit de Sant Joan en un petit poble inventat del Maresme. El brindis, que any rere any és el mateix, esdevé una tradició que serveix per purificar l’hivern que es deixa enrera i per saludar l’estiu que tot just treu el nas.

Soler, artista de les petites coses i surfista del dia a dia, segueix dominant uns personatges que “poc a poc van creixent, que acabes fent teus i que et deixen que t’incorporis a les seves vides”. A L’estiu que comença “no passen grans coses, però permet reflexionatr sobre el pas del temps i la cerca de l’equilibri. Equilibri entre els moments durs i els bons moments. Que sempre s’han de celebrar. Per petits que siguin”.

Prenyada d’autobiografia, Soler regala una obra que es llegeix de manera ràpida i amena. L’autora de 39+1 i Petons de diumenge, va ser introduïda per  Silvia Cantos que va lloar la capacitat creativa de Soler i va recordar que la Nit de Sany Joan és molt especial pels vilassarencs i vilassarenques ja que coincideix amb la Festa Major de la Vila.

Text: Joan López Escofet

El fruit del Baobab

Àfrica té nom de dona

 

Maite Carranza

400 pàgines

17,90 euros

Edicions 62

Col·lecció: el Balancí

Espectacular sorpresa El fruit del Baobab. L’escriptora Maite Carranza, especialista en literatura infantil i juvenil, torna a la novel·la adulta amb un treball rotund, contundent, documentat, impossible d’oblidar i que no pot deixar ningú indeferent.L’autora se submergeix en el complicat món dels subsaharians a casa nostra i es capbussa per anomenar les coses pel seu nom i aparcar els eufemismes. 

En una aposta compromesa, valenta, francament antropològica, explora les conseqüències i les arestes que pot significar un fet ancestral (eradicable per a la gram majoria; culturalment bàsic per a una minoria) com és el tema de la mutilació genital femenina.

L’ablació del clítoris, pràctica més o menys extesa en zones de l’Àfrica Negra, esquitxa les famílies que habiten casa nostra. Com encaixa una noia de 14 anys, que viu a Mataró aquesta experiència? Quin és el paper de les dones de la seva ètnia que viuen aquí? I de les seves mares i àvies que no han sortit mai de llogarrets ancestrals? Què en pensen els homes? I els educadors? Els metges? Els Mossos d’Esquadra? Els companys d’escola? Les (nostres) lleis, les (seves) tradicions?

El Fruit del Baobab dibuixa i retrata, a vegades de manera crua, a vegades de manera tendre, però sempre realista, el xoc cultural de dos mons que topen davant els ulls aquàtics d’una pediatra que emigra a Mataró per comenzar de zero després d’una traumàtica ruptura sentimental. Però la seva relació no és l’únic que es fa miques en unes apassionats i sentimentals pàgines que es col·loquen a l’alçada de la bestial Masai Blanca de la gran Corinne Hofmann. A l'ambulatori coneix una familia gambiana formada per unes dones poderoses, orgulloses que viuen sota l'estigma mandinga de la mutilació.

Després de tres anys d’investigacions, d’entrevistes, de viatges a Gàmbia, Maite Carranza presenta una obra coral que pretén posar en negre sobre blanc el duel entre dos móns, dues cultures.

150 milions de dones són mutilades i es calcula que unes 6.000 nenes pateixen l’escapçament del clítoris, amb l’argument de la purificació, en condicions violentes sense anestèsia, ni antibiòtics ni coagulants. Algunes viuen a Catalunya. Hi ha nenes nascudes aquí que pateixen haver de viatjar a la terra dels seus pares per si són purificades contra la seva voluntat.

Joan López Escofet

Biblioteca Tadao Ando de llibres Il·lustrats al Japó

Fascinats! Biblioteca de Tadao Ando per a llibres il·lustrats a la ciutat d'Iwaki, Japó proveeix al seu públic jove amb els llibres disposats en cubicles a través de les parets, grans escales de la lectura casual i espais oberts per omplir amb la imaginació i el joc. Impressionant, oi?

El Museu dels llibres il·lustrats, també coneguda com la Biblioteca del llibre 
il·lustrat, es troba a la ciutat d'Iwaki, Fukushima al Japó. El 2005, l'arquitecte japonès Tadao Ando va dissenyar aquesta biblioteca especial (de propietat privada).

L'edifici ocupa 492,07 m² de superfície, amb la superfície útil total que ascendeix a 634,05 m² a l'edifici Ando. Les decoracions són mínimes, en gran part consisteix en els propis llibres en una pantalla de la coberta, que domina l'espai.
Els únics tres materials utilitza en l'edifici són de formigó vist reforçat, vidre i fusta. L'aquitecte diu: "El concret pot ser molt ric en color ... les gradacions de color creen una sensació de profunditat".

La simplicitat de color es va observar per alguns crítics que esmenten el fet que la noció occidental de decoració per a nens és menys dura i angular. En la Biblioteca de Llibres Il·lustrats l'únic color és subministrat pels patrons brillants dels propis llibres. Els passadissos es mantenen deliberadament foscos, en desafiament d'una possible preferència occidental per espais plens de llum de manera uniforme. "Vostè serà capaç de veure la llum a causa de la foscor", va dir Ando. 


La biblioteca s'ha destacat com un dels "25 biblioteques més modernes del món". 

Un total de 6.000 persones van visitar la Biblioteca Llibre Imatge en els seus primers 10 mesos, sovint 200 cada dia públic. No és només un espai per a nens sinó que és  també interessant i divertit per adults 

La col · lecció és d'abast internacional i conté només llibres il.lustrats per als nens petits. Hi ha 1,300 llibres de la col · lecció, que va ser compilada en privat abans de ser compartit a la biblioteca. 
Autors que apareixen a la col · lecció inclouen Maurice Sendak, Marie Sala Ets, Edward Gorey i Kate Greenaway. 


El públic pot gaudir de la construcció mitjançant la presentació d'una sol · licitud per escrit i rebre una data específic de la invitació: "..  Els divendres són els dies d'accés públic. L'entrada és gratuïta. Els visitants poden arribar a peu, amb cotxe o amb autobús. 

Si uneixes tots els punts

Si Uneixes tots els punts
Estel Solé
Il·lustracions de Paula Bonet
Galerada

El primer cop que vaig tenir el llibre de poemes de Estel Solé a les mans, el vaig acariciar gaudint del seu tacte lleugerament granulat, amb un paper generós de gramatge, em vaig quedar mirant llargament la portada amb una magnífica il·lustració de Paula Bonet, i fruint de aquestes acurades edicions que ens regalen alguns editors com Galerada.

Sempre he adorat els llibres de poesia com a objecte,  em refereixo més enllà dels poemaris en sí, que és el que en definitiva persegueixes quan en compres un, en aquest cas el llibre “Si uneixes tots els punts” és una joia, perquè hi trobareu un tàndem fabulós, les poesies de l’Estel Solé i les il·lustracions de Paula Bonet.

Confesso obertament que el vaig agafar amb moltes ganes, per molts motius, entre ells perquè m’encanta la poesia, i tenia molta curiositat per conèixer la poesia l’Estel Solé. Vaig prometre’m llegir lentament i fer aquelles pauses que tant agraden quan llegeixes, per tant vaig instal·lar-me còmodament  amb una copa de vi blanc fred, a la butaca del costat de la finestra. La primera sorpresa va ser la cita de J.D Salinger autor que estimo.

L’ Estel fa una poesia original i agosarada i que parla amb tu directament, és un llenguatge vitalitzant i estimulant, sorprèn com controla i juga amb el quotidià com en el “poema de la cuina”, és una poesia realista que fa esbossos de moments i vivències on s’hi troben molts referents. L’Estel ens va envoltant de personatges que són vius,  va trenant un microcosmos de les emocions humanes.

He connectat amb la seva fina ironia, que et va encomanant durant tot el llibre, una poesia  amb una bona dosi imaginativa, sincera i valenta on molts ens hi veurem reflectits, sap sacsejar molt bé els sentiments i no s’està de parlar clar , és un llibre de poemes que recomano fermament,  i a més estic segura que és una poeta amb molt de futur.

Us animo a que la llegiu, i també el seu primer llibre de poemes “Dones que somiaven ser altres dones” Premi Amadeu Oller 2011 editat per Galerada.

Trobareu més poemes i més informació a la seva pàgina de poesia i al seu    blog: 
http://www.estelsolepoesia.com/poemes-poemas/
http://www.vamosacomerortigas.blogspot.com.es/

Si voleu conèixer més la il·lustradora Paula Bonet:
http://www.paulabonet.com/

El dissabte 18 de Maig tindrem el luxe de sentir-la recitar. Impacient! 

Text: Blanca Ros Solé