Aquí el Mosquit-Llibre ha participat en el segona edició del Club de lectura d’autors del territori que organitza la Llibreria Índex, i això vol dir que podreu gaudir d’un xic d’informació de com ha anat la cosa. Som-hi!
El llibre que hem compartit en aquesta ocasió és “El silenci dels telers” de la mataronina Assumpta Montellà, i dilluns passat l’autora ha estat amb nosaltres a la llibreria. L’Assumpta és en primer lloc historiadora, i, com li agrada comunicar, s’ha fet també escriptora, encara que ella ens va dir que això de si és o no és escriptora no ho té massa clar. El cert és que no li queda més remei que reconèixer-se també com a tal, doncs de debò que escriu, i té una bona col·lecció de llibres publicats.
Segur que tots heu sentit parlar del llibre de La Maternitat d’Elna, doncs també és d’ella, i pel que ens va explicar és un llibre que ha remogut moltes consciències, que de fet és sens dubte el millor que es pot dir d’un llibre. Zxxxtt!
L’Assumpta ens va parlar del seu interès en no deixar que quedin en l’oblit i en el desconeixement el patiment humà que s’amaga darrera de tota guerra i darrera de qualsevol drama social. Ella ho fa des de l’estudi acurat dels fets, com ara en la història sobre La Maternitat d’Elna, o sobre la vida de les dones en les colònies tèxtils catalanes, i també en d’altres temes que ha traslladat a llibre, sovint al voltant de la Guerra Civil Espanyola.
Dilluns ens va explicar com treballa, quina és la seva tècnica per a fer les entrevistes testimonials i aconseguir que la gent gran no li expliquin el que volen, sinó el que ella vol esbrinar, que es veu que les iaies són molt espavilades i sempre miren de portar la veu cantant. Ja m’ho semblava, a mi, que les àvies eren una subespècie avantatjada!
I ens ha explicat també com de gratificant és la vivència de parlar amb el jovent dels instituts d’aquests punts foscos que formen part del nostre ADN com a societat. Perquè és ben cert que moltes vegades no som conscients de què duem a la motxilla, i el fet de descobrir-ho ens pot produir alguns terrabastalls que són molt necessaris de patir.
La feina que fa l’Assumpta és del tot imprescindible, doncs ens posa davant nostre d’on venim, i sovint això ens ajuda a entendre com som, i qui sap si potser ens permet millorar una mica com a persones. Ja m’agradaria a mi tenir una Assumpta Montellà dins l’espècie Mosquit, algú que ens remogués el nostre passat un xic sanguinari, zzzxt!, zzzxxt!
És curiós, de les dues autores que he conegut darrerament de la mà de l’Índex em sorprèn l’enorme capacitat que tenen de comunicar i d’emocionar també amb la paraula oral, en el tracte directe amb el lector. Jo que pensava que els escriptors eren uns éssers antipàtics que vivien en una capsa amb una màquina d’escriure i un feix de fulls en blanc. Zzzzzzzztxx, zzzztx!
Vinga va, i ara... quin és el següent autor pel Club de lectura??
El Mosquit Llibre
Març 2016
http://annalleonart.com