Aquest estiu, marxo de vacances a la Capital
Capital
John Lanchaster
608 pàgines
Anagrama
Ja som a l’estiu i ens mereixem temps de descans. Al marge de pensar quina roba posarem a la maleta, sempre és interessant reservar un lloc per un llibre. Un bon llibre. Una història que ens acompanyi a les solejades estones de piscina, platja o bé a l’ombra d’un pi a la muntanya. Des de la Llibreria Index, ens prenem la llibertat de recomanar-te Capital. La darrera obra de John Lanchaster que frapa des de la primera fins la darrera pàgina.
Amb el seu particular estil, i esquitxant la novel·la amb pinzellades d’humor intel.ligent i cotidià de gran calibre (a remarcar l’escena d’un pare que es queda, per primer cop, de cangur del seus fills), Lanchaster ens presenta una acurada i arrodonida novel·la coral que ens explica la història d’un carrer fictici de Londres en el qual tots els personatges es van creuant com el devenir de la vida mateixa. Un eix pel qual desfilaran sensacions, pecats capitals, races i somnis.
Aquest carrer serveix d’escusa perquè Lanchaster ens regali la seva visió del Londres d’abans que esclastés la crisi de 2007. Un Londres que es comença a veure sacsejat per la crisi econòmica de les subprimes estatunidenques, per l’encaix de les terceres generacions d’immigrants, per la passió d’un artista desconegut i molt (molt) underground, per una jove promesa del futbol que arriba a Londres per provar amb un gran equip de la Premier, per una iaia que guarda un gran secret a casa seva... Lanchaster dibuixa un microcosmos que, a estones, recorda les grans sèries costumistes britàniques com Eastenders (Gent del Barri) o Coronation Street que seguia, per televisió, la mateixa Reina d’Anglaterra.
La mà mestre de l’escriptor retrata el Londres d’abans de la crisi. Lanchaster fa una mena de tesina sobre el món del capitalisme i un estudi sobre com el poder del bitllet verd actúa sobre les persones. Els seus protagonistes podrien sorgir, cadascún, d’una notícia que aparegués en un diari i tenen tanta força que, individualment, tindrien arguments suficients per recordar-nos, salvant les distàncies, a alguns personatges foscos de l’Anglaterra victoriana.
Joan López Escofet
