A Ca l’Índex no paren. Però de debò el que es diu no parar. I a més, penso que no només no paren, sinó que no tenen aturador. Zzzzzzzzzzzttt!
Aquest dimarts hi va haver sessió del Club de lectura d’autors del territori, i si una cosa bona té fer un club de lectura d’autors de kilòmetre 0 és que és fàcil poder comptar amb la presència de l’autor o autora.
El llibre que hem compartir en aquest primer Club ha estat “L’aire que respires” de la mataronina Care Santos, i aquest dimarts vam gaudir de la presència de l’autora. Sempre és un goig comptar amb la Care, i si és en petit comitè, doncs el goig es propaga univers enllà (a mi encara em tremolen les ales de l’emoció, que vaig volant que semblo una batedora a punt de desballestar!!).
En fi, els que vam estar dimarts a la llibreria vam poder comprendre com és que la Care Santos ha publicat ja 10 novel·les d’adults, i un fotimer de novel·les juvenils, contes infantils, articles... i és que la Care és un remolí de vitalitat. És una dona apassionada per la literatura i pels llibres, passió que combina amb una capacitat de treball fora mida i amb una desimboltura i senzillesa que la fan capaç d’arribar on es proposa (excepte al Campanar de l’església de Santa Anna, ve-t’ho aquí que tot té un límit, zzzztx, zzzztx!).
Amb la Care vam parlar de biblioteques, de joies per catalogar i de polítics (dels polítics sempre bé, ja m’enteneu, zzztx, zztx!), de llibreries de vell, de les seves –i les nostres- predileccions sobre els seus llibres, de l’adaptació televisiva de la seva novel·la Habitacions tancades, de com construeix les novel·les, dels seus gustos literaris, dels seus personatges, de com es documenta minuciosament -jo diria que fins i tot amb obstinació-, de la ficció, de la realitat... de la vida, després de tot.
Bé, ja ho veieu, va estar una vetllada literogenial. Gràcies Care per compartir amb tanta generositat el teu temps i el teu bon ofici. Jo en vaig sortir amb les piles carregades per una llarga temporada (penseu que sóc mida mosquit, tinc l’avantatge que una carregada així em dura una eternitat, zztttx, zzztt, zztztxx!!).
Ara ja em frego les potes per veure quina serà la propera proposta pel Club de lectura. Esperem que, com aquesta vegada, a més de km 0 també sigui d’hora 0, vaja, que també sigui d’un autor contemporani. Tot i que ves a saber, potser les noies de l’Índex s’engresquen i ens fan una proposta de convocar autors d’ultratomba via sessions d’espiritisme, com fan de tant en tant la colla de savis il·luminats a L’aire que respires, que fins un dia aconsegueixen convocar en Larra. Zzzzzzzzttt! Amb mi que no hi comptin, aquest dia. Que ja sabeu que sóc una mica del tot cagadet, jo. Zzzzzzztttzxxx!!
El Mosquit Llibre
Novembre 2015
http://annalleonart.com
