dimecres, 30 d’octubre del 2013

No és una novel.la negra més


La veritat sobre el cas Harry Quebert
Joel Dicker
Edicions de la Campana en català
Alfaguara en castellà


El suís Jöel Dicker, de només 28 anys, ha encetat un encès debat en el món literari amb la seva tremenda irrupció en el panorama literari. La seva obra, que triomfa a les llibreries, a les tertúlies especialitzades i que ha estat traduïda a 33 idiomes, ha revolucionat la manera conceptual de pensar, escriure i llegir l’habitual història d’assassinat de nena de 30 anys enrere encara no resolt. Dicker entoma, sense enrojolar-se, l’allau de comparacions que li cauen al damunt que l’ubiquen entre Larsson, Nabokov i Roth. Gairebé res?

El cas és que Dicker, amb la seva La veritat sobre el cas Harry Quebert, no deixa indiferent ningú. Hi ha qui ja el considera un mestre, tot i la seva extrema joventut, i qui denuncia que ens trobem davant d’un fenòmen editorial teledirigit. Sigui com sigui, Alfaguara ja s’ha fet amb els drets de la seva primera novel.la, que va escriure l’any 2010, i que porta per títol Els darrers dies dels postres pares. Un treball, culminat dos anys abans que no pas La veritat sobre el cas de Harry Quebert. sobre una unitat especialitzada de la intel·ligència britànica destinada a entrenar la resistencia francesa durant la Segona Guerra Mundial.

En La veritat sobre el cas Harry Quebert, Dicker escriu la novel·la com si de nines russes es tractés, capítols dins de capítols i llibres dins de llibres. El lector es posa a la pell d’un jove escriptor que es va convertir en un supervendes amb el seu primer llibre, però que topa, de manera gairebé violenta, amb el fantasma de la pàgina en blanc. Marcus Goldman, en plena crisi creativa, recorda el seu mestre Harry Quebert i es desplaça a veure’l al petit (i tranquil) poble estatunidenc d’Aurora per veure si pot esperonar-se i trobar la inspiració que li ha desaparegut.

Just arribar al llogarret de l’Amèrica profunda, i només després que el lector vagi engreixant una llista de personatges molt ben construïts i arrodonits, al jardí d’en Harry Quebert apareixen, de manera casual, les restes mortals de la Nola Kellergan (una menor en el moment dels fets) que va desaparèixer sense deixar rastre l’any 1975.

La policia acusa Quebert i el seu deixeble decideix donar un cop de mà al seu mestre mirant d’esclarir el cas. Mica en mica, es descobrirà que res és el que sembla d’entrada. El lector podrà viure, en primer persona, el procés de construcció d’una novel.la, conèixer com funciona la poderosa maquinària editorial per dins, al mateix temps que en Goldman va descobrint més i més coses del passat d’Aurora i de la seva gent.

Dicker, en una mena d’homentage al Quebert-professor, enceta els capítols de la seva novel·la amb frases i consells sobre la literatura i la boxa que són les dues grans passions dels dos protagonistas que el suís ens fa desfilar per les 666 pàgines d’una obra que va camí de convertir-se en un clàssic.

Text: Joan López Escofet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada