No és una novel.la negra més

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Joel Dicker

Edicions de la Campana en català

Alfaguara en castellà

El suís Jöel Dicker, de només 28 anys, ha encetat un encès debat en el món literari amb la seva tremenda irrupció en el panorama literari. La seva obra, que triomfa a les llibreries, a les tertúlies especialitzades i que ha estat traduïda a 33 idiomes, ha revolucionat la manera conceptual de pensar, escriure i llegir l’habitual història d’assassinat de nena de 30 anys enrere encara no resolt. Dicker entoma, sense enrojolar-se, l’allau de comparacions que li cauen al damunt que l’ubiquen entre Larsson, Nabokov i Roth. Gairebé res?

El cas és que Dicker, amb la seva La veritat sobre el cas Harry Quebert, no deixa indiferent ningú. Hi ha qui ja el considera un mestre, tot i la seva extrema joventut, i qui denuncia que ens trobem davant d’un fenòmen editorial teledirigit. Sigui com sigui, Alfaguara ja s’ha fet amb els drets de la seva primera novel.la, que va escriure l’any 2010, i que porta per títol Els darrers dies dels postres pares. Un treball, culminat dos anys abans que no pas La veritat sobre el cas de Harry Quebert. sobre una unitat especialitzada de la intel·ligència britànica destinada a entrenar la resistencia francesa durant la Segona Guerra Mundial.

En La veritat sobre el cas Harry Quebert, Dicker escriu la novel·la com si de nines russes es tractés, capítols dins de capítols i llibres dins de llibres. El lector es posa a la pell d’un jove escriptor que es va convertir en un supervendes amb el seu primer llibre, però que topa, de manera gairebé violenta, amb el fantasma de la pàgina en blanc. Marcus Goldman, en plena crisi creativa, recorda el seu mestre Harry Quebert i es desplaça a veure’l al petit (i tranquil) poble estatunidenc d’Aurora per veure si pot esperonar-se i trobar la inspiració que li ha desaparegut.

Just arribar al llogarret de l’Amèrica profunda, i només després que el lector vagi engreixant una llista de personatges molt ben construïts i arrodonits, al jardí d’en Harry Quebert apareixen, de manera casual, les restes mortals de la Nola Kellergan (una menor en el moment dels fets) que va desaparèixer sense deixar rastre l’any 1975.

La policia acusa Quebert i el seu deixeble decideix donar un cop de mà al seu mestre mirant d’esclarir el cas. Mica en mica, es descobrirà que res és el que sembla d’entrada. El lector podrà viure, en primer persona, el procés de construcció d’una novel.la, conèixer com funciona la poderosa maquinària editorial per dins, al mateix temps que en Goldman va descobrint més i més coses del passat d’Aurora i de la seva gent.

Dicker, en una mena d’homentage al Quebert-professor, enceta els capítols de la seva novel·la amb frases i consells sobre la literatura i la boxa que són les dues grans passions dels dos protagonistas que el suís ens fa desfilar per les 666 pàgines d’una obra que va camí de convertir-se en un clàssic.

Text: Joan López Escofet

El Pallars segueix reclamant justícia 70 anys després

El Pallars segueix reclamant justícia 70 anys després

Dos taüts negres i dos de blancs

Pep Coll Martí

Col.lecció Raval-Proa

432 pàgines

Un autèntic plaer. Aquesta és la manera més fàcil de resumir la capbussada que el lector fa quan s’endinsa en les profunditats del Pallars, gairebé set dècades enrere, per ajudar a resoldre el crim dels masovers de Carreu que no es va solucionar mai. De la mà de Pep Coll, que es mou com peix a l’aigua en les contrades esquerpes muntanyences, adobant el seus textos d’un català recargolat convertint-se en l’abanderat, podriem dir, d’una mena de sub-gènere negre-pirinenc.

En la seva darrera obra, un treball acurat, arrodonit i documentat (el lector tindrà la sensació d’assistir a un guió d’un futur programa de 30 minuts de TV3), Pep Coll divideix la seva novel·la en tants capítols com personatges implicats en la història hi ha. D’aquesta manera, els fets (violents i agrestos) sempre hi són presents, però la màgia de Coll és tenir la capacitat de fer-nos-en un retrat a mida segons l’òptica del personatge que agafa la primera persona.

Assistirem a una desfilada de caràcters curiosos i particulars, a un paisatge costumista i ens endinsarem en una època i en un règim polític i social que, sota el jou franquista, no va poder o no va voler aclarir l’assassinat de quatre persones. Dues d’elles menors.

Pep Coll, amb mà mestre, ens retrata el conflicte entre la Catalunya urbana, personificada en el senyor de la burgesia barcelonina, els masovers, la lluita per la terra, els odis rurals, la duresa de la vida a l’aire lliure, el capellà, els gitanos, la investigació... Retrat d’una vida (que sempre ens imaginem en blanc i negre) que la Guerra Civil va matar i que la duríssima Postguerra va acabar d’enterrar.

Pep Coll és escriptor-equilibrista. Amb absoluta tranquilitat es mou, com un funambulista, per la corda que separa la ficció, la realitat i el testimoni. De fet, mima aquest estil amb una serenor quirúrgica i ens crida, des de les pàgines del seu llibre, que cada capítol, cada escena, cada situació, cada personatge (sobretot cada personatge) tindrien entitat pròpia per esdevenir un llibre propi.

Joan López Escofet

Salvador Espriu Pep Molist

Salvador Espriu

Pep Molist

il·lustracions Jordi Vila delclòs

Col·lecció Vull Conèixer

Editorial Baula

Aquest any es celebra el centenari del naixement de Salvador Espriu, i és un bon moment per apropar a nens i nenes  a un dels poetes més important del país,  llegir alguns dels seus poemes i conèixer la seva vida.

Aquest és un àlbum il·lustrat ben editat, com tenen costum l'editorial Baula, el llibre fa un recorregut per la vida del poeta i la seva obra com si es tractés d’un conte, i alhora intercala les seves poesies, en aquest llibre s’explica com Espriu fa d’Arenys de Mar un univers literari anomenat Sinera, un poble on hi estiuejava en la seva infantesa, però en el que no hi va viure mai, però tot i així, el retrata mentalment a través dels seus poemes, les costums , els carrers i les persones  de Sinera, que és Arenys al inrevés.

Explica moltes curiositats de la infància de Salvador Espriu, i també de les influències que va tenir al llarg de la seva vida, i com l’època que li va tocar viure el va marcar.

Les il·lustracions tant acurades de Jordi Vila Delclòs, un traç i unes línies molt característiques de l'il·lustrador,  i amb un control absolut de la llum, fan l’àlbum més exquisit.

Recomano aquest àlbum doblement perquè es pot treballar molt bé a les escoles, conscient, que apropar l'obra d'un poeta als nens, llegir i entendre la seva poesia, no es tasca fàcil, però amb aquest àlbum els nens  a partir de nens 10, amb l’acompanyament d’un adult es pot fer d’una manera bonica, i alhora donar coneixement de qui era Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels millors del nostre país. Un poeta que perdura en els nostres dies.

per més informació: www.anyespriu.cat/‎

Blanca Ros Solé

Una joia al cor de Kabul que fa olor a Nobel

I el ressò de les muntanyes

Khaled Hosseini

Edicions 62

Col.lecció Balancí

L'extrema sensibilitat de Khaled Hosseini, els temes que aborda, la delicades amb la qual afronta les alegries i les misèries de la vida fan que, si hi ha alguna mena de justícia en el món de les llestres, l'Acadèmia Sueca hagi d'atorgar el Nobel de Literatura a aquest escriptor afganès capaç de narrar històries amb un ritme i una intensitat només apresa després de generacions compartint litres i litres de te bullent al voltant d'un foc de camp encès al bell mig de les muntanyes afganeses.

El gran públic va conèixer Hosseini amb la colpidora El caçador d'Estels (2003) i es va doctorar quatre anys després amb una espectacular Mil sols esplèndids. Ara, aquest veritable monstre de la literatura, ha fet un parèntesi de set anys abans d'oferir al món un autèntic regal: I el ressó de les muntanyes.

Hosseini segueix aprofundint en la seva bestial capacitat de descriure els personatges. De fer-ne uns retrats tan i tan reals que el lector sembla que estigui mirant una fotografia. Siguin els protagonistes, els veritables eixos narratius, siguin els caràcters de segona i tercera fila que engreixen el fil argumental. Un fil argumental que Hosseini mima, arrodoneix, acarona i prepara fins a llençar un cop de puny, agre, allà on resideixen els sentiments dels lectors. A vegades, és necessari amputqar un dit per salvar una mà.

Aquesta fenomenal novel·la arrenca amb un conte tradicional afganès que sacseja i conmou. És l'ham que llença aquest prestigitador dels sentiments per atrapar els lectors que neden en un mar farcit de contrastos entre les relacions entre pares i fills, entre germans, entre Orient i Occident, entre el món rural i l'urbà, entre les classes riques i pobres d'un país en eterna reconstrucció....

Hosseini desborda talent, unta de sensibilitat qualsevol acció que describeix i la seva imaginació, sempre fèrtil, fa pensar que en el seu univers mental cada història que conforma la trama de I en el ressó de les muntanyes tindria entitat pròpia suficient per ser una novel.la per si mateixa. Quan faran la pel:lícula?

Joan López Escofet

Mireu el booktrailer:  http://grup62.cat/l-106313 en Grup62.cat

Si voleu seguir l'autor, el seu facebook oficial: https://www.facebook.com/KhaledHosseini

Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Wonder
Palacio RJ
Edicions La Campana
 

Wonder és una novel·la que arriba. L'Auggie és un noi molt madur, per la seva edat, que va néixer amb una terrible malformació facial i que sempre ha estat aïllat a casa sense poder anar a escola. Fins que comença la novel.la. El xicot haurà d'anar a estudi i s'enfrontarà amb un seguit de sensacions i situacions que la peixera (o, millor dit, el casc d'astronauta) que duia el blindaven.

Palacio ens dibuixa una situació prou crua a la que, potser, no li cal més sucre per tal de forçar una reacció en un lector que ja està lliurat a la causa des de la primera pàgina. Wonder és una història de situacions que no es diuen. És a dir, la força de la imaginació amb la que es juga és tan gran que, per exemple, no es perd ni temps ni espai en descriure massa la terrible cara del noi. Tothom se la fa segons la seva pròpia i íntima imaginacíó. Que ja se sap que acostuma a ser molt cruel.

Wonder explora el format de blog. De cuadern de bitàcora. D'agenda, que diria la generació anterior. Cada personatge del llibre explica, en primera persona, com pensa, com veu i com viu una determinada situació que tindrà diferents colors i diferents matisos sengons l'aresta des de la qual es contempli. Un jo esfereïdor, sense complexes ni censures. Una suma de jos que van creixent i que, al cap i a la fí, comparteixen una evolució comuna.

La novel.la no deixa de ser una història mil vegades explicada sobre la bellesa interior de les persones. El que passa és que Palacio afronta la pantalla de les aparences i la manera com l'encara cada lector. En aquest aspecte, el receptor del missatge està sol davant una realitat que es desenvolupa el seu davant sense poder fer res més que imaginar com s'encararia ell (i els seus) en una situació semblant. Amb una mica menys de sucre, si us plau!.

Joan López Escofet