Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Wonder
Palacio RJ
Edicions La Campana
 

Wonder és una novel·la que arriba. L'Auggie és un noi molt madur, per la seva edat, que va néixer amb una terrible malformació facial i que sempre ha estat aïllat a casa sense poder anar a escola. Fins que comença la novel.la. El xicot haurà d'anar a estudi i s'enfrontarà amb un seguit de sensacions i situacions que la peixera (o, millor dit, el casc d'astronauta) que duia el blindaven.

Palacio ens dibuixa una situació prou crua a la que, potser, no li cal més sucre per tal de forçar una reacció en un lector que ja està lliurat a la causa des de la primera pàgina. Wonder és una història de situacions que no es diuen. És a dir, la força de la imaginació amb la que es juga és tan gran que, per exemple, no es perd ni temps ni espai en descriure massa la terrible cara del noi. Tothom se la fa segons la seva pròpia i íntima imaginacíó. Que ja se sap que acostuma a ser molt cruel.

Wonder explora el format de blog. De cuadern de bitàcora. D'agenda, que diria la generació anterior. Cada personatge del llibre explica, en primera persona, com pensa, com veu i com viu una determinada situació que tindrà diferents colors i diferents matisos sengons l'aresta des de la qual es contempli. Un jo esfereïdor, sense complexes ni censures. Una suma de jos que van creixent i que, al cap i a la fí, comparteixen una evolució comuna.

La novel.la no deixa de ser una història mil vegades explicada sobre la bellesa interior de les persones. El que passa és que Palacio afronta la pantalla de les aparences i la manera com l'encara cada lector. En aquest aspecte, el receptor del missatge està sol davant una realitat que es desenvolupa el seu davant sense poder fer res més que imaginar com s'encararia ell (i els seus) en una situació semblant. Amb una mica menys de sucre, si us plau!.

Joan López Escofet