Apunts al natural d’una Mataró que ja no tornarà

Apunts al natural d’una Mataró que ja no tornarà

El nét del pirata

Manuel Cuyàs

Editorial Proa

Editat: 2014

A El nét del pirata, Manel Cuyàs dibuixa un retrat d’una família, d’una societat i d’una ciutat (Mataró) que van creixent, canviant, formant-se i madurant al mateix ritme que ho fa el protagonista d’aquesta obra, a cavall entre la novel.la històrica i la biografia, que ens permet pedalejar i assaborir un estil de viure que destil.la el més pur aroma Josep Pla. Un dels grans.

El nét del pirata és el darrer bastió d’una nissaga que creix sota el retrat d’un rebesavi corsari que, palplantat i orgullós a la paret noble de la casa, mira com creix aquesta família benestant i burgesa de Mataró que ell va crear. Una de les ciutats mitjanes de Catalunya, amb un alt poder motriu industrial i cultural, sense les quals no es podia entendre el nostre país.

Amb una prosa serena, arrodonida, amb una adjectivació justa, amb un temps narratiu pausat, Cuyàs és capaç de fer barrejar, amb mà mestre, el creixement del protagonista amb el de la capital maresmenca. I rodalies. Per les pàgines d’aquesta més que recomanable obra desfilen els carrers de Mataró, les cases de cos, el tren, la burgesia, el franquisme, les Santes, la industrialització, el català, l’educació, l’art...

En Manuel Cuyàs fa que el lector se senti embolcallat pel creixement d’una família, que és la del protagonista, però cada cop és més, també, la del lector que s’incorpora a l’imaginari real de l’escriptor-periodista que domina el costumisme d’un llibre que exigeix, a crits, un pel.lícula a la televisió pública catalana. Cuyàs aposta per teixir una xarxa de records d’una Mataró que... ja no tornarà.

Text: Joan López escofet

Martí Gironell. El últim heroi

Martí Gironell viatja al Neolític amb la seva particular màquina del temps

Des d’aquest dimecres 5 de març, la Llibreria Índex de Vilassar de Mar, ja et té reservada una de les novel.les que més dur colpejaran el proper Sant Jordi. El periodista de TV3, Martí Gironell, ataca el llistat de llibres més venuts amb la seva darrera obra, una de les apostes més dedicides d’Ediciones B que ha preparat una tirada molt llarga, tant en català com en castellà, ja que arribaran al sostre dels 50.000 exemplars en la seva primera edició.

Es tracta d’El primer heroi. Un projecte que feia molt temps que barrinava pel cervell de l’autor de l’Arqueòleg i el Pont dels Jueus. Gironell se sent molt còmode amb la novel.la històrica i és per això que no abandona aquest format que domina a la perfecció.

Així, ens explica com vivien els primers catalans, 7.000 anys enrere, al poblat lacustre banyolí de la Draga. El primer heroi és en Ynatsé que viatja pel món cercant un guariment per a les malalties del seu clan. Aquest periple per Europa i el Pròxim Orient el durà a conèixer a talladors de cap, caçadors de catxalots, col.leccionistes de calaveres i les primeres ciutats que tot just es dibuixen. Gironell, però, no vol donar lliçons ni d’arqueologia ni de antropologia (pensa que per això ja hi ha els professionals) però no es pot estar de donar unes pinzellades enriquidores a una història efectiva que no pot oblidar el rigor científic en cap de les seves pàgines.

Gironell aposta per un català actual, del segle XXI, buscant que tothom el pugui entendre i allunyar-se de llenguatges de l’època, neologismes o, fins i tot, grunyits. El periodista que acostumem a veure donar la informació del trànsit a TV3 s’atreveix, ara, amb la Prehistòria: un periode poc explicat i poc novel.lat des de casa nostra. Després de tastar altres èpoques, segles XII, XIX o XVI, ara es deixa portar pel Neolític. Especialment destacables són els personatges de la dona d’Ynatsé i del bruixot del clar. Dos grans filòsofs.

Text: Joan López Escofet

L' Altra, de Marta Rojals

Passió per Whatsapp

L'altra

Marta Rojals

RBA

La Magrana

L’altra (Les ales esteses), de l’escriptora Marta Rojals, és una veritable alenada d’aire fresc narratiu que colpeja l’estòmac del lector amb força. La veritat és que la novel.la d’aquesta jove escriptora la podriem catalogar com una de les millors del panorama català en aquesta arrencada de segle XXI.

A la Marta Rojals no li tremola el canyell al presentar-nos l’aventura moral per la que travessa una parella, que frega la quarantena, i que es topa amb les dificultats que sacsegen una generació molt determinada. Un tàndem protagonista revisa els seus més de 20 anys de convivència mentre afronten reptes que l’edat comporta com ara plantejar-se tenir descendència, mantenir l’estatus econòmic o afrontar els canvis en els grups d’amics que generen l’arribada de la descendència. Portar fills a un món en el qual els protagonistes surfegen entre les noves tecnologies, les hipoteques, l’atur...

L’altra és una novel.la en la qual la protagonista L’Anna-Nona és capaç de pensar, reflexionar, de culminar l’exercici (sempre complicat i dolorós) d’enfrontar-se amb l’altre jo que tots tenim a dins i que també ens dibuixa i ens fa persones. A L’altra, la Marta Rojals explora uns personatges que, tocats per la crisi, abandonen la classe mitjana a la qual es pensaven que pertanyien sense gairebé no adonar-se’n. Com de passada. Rojals ens regala petites perles, petites reflexions que esquitxen un text meravellós que fan (que obliguen) a pensar. Autèntics regals que demanen aturar la lectura i aprofundir-hi. Paladejar-ho i assaborir-ho. I treure’s al barret davant l’extrema cruesa i sensiblitat de Rojals.

Al marge de personatges perfectament acabats (val a destacar les línies mestres amb les quals aquesta arquitecta del negre sobre blanc dibuixa els pilars del tarannà mental femení), L’altra és una novel.la d’avui. Un llenguatge directe, explosiu, sense amagatalls, nu... Un fil textual de dir-les-coses-pel-seu-nom són la cirereta a un pastís del qual molts de nosaltres en menjariem fins les engrunes. Rojals entra, per la porta gran, a explorar com les noves tecnologies (Facebook, Twitter, els SMS o els Whatsapp) canvien i redissenyen les relacions entre persones.

Les referències temporals, les acotacions, els diàlegs fan creure, a vegades, que et trobes al bell mig d’una sèrie de televisió d’alta qualitat. Marta Rojals fa un exercici desacomplexat que ens serveix per recordar-nos la complexitat de les relacions, la profunditat de la memòria i l’ambigüitat que es pot arribar a sentir... amb un mateix. Pota negra.

Text: Joan López escofet