La naturaleza del fuego, Daniel Escriche

Us convido a llegir... La naturaleza del fuego, Daniel Escriche

Mira que hi ha llibres al món, de totes les mides, pesos i colors. N’hi ha per a tots els gustos. I cada cop que em faig un vol per la llibreria en surto pensant que, igual que jo no em canso de llegir, hi ha un munt de gent que no es cansa d’escriure. Ben fet!

Entre tal munió de llibres per a ficar-hi l’agulló, jo tinc dues debilitats. La primera, és que em deleixo per capbussar-me en els meus autors consagrats -vull dir els consagrats per a mi, que aquí un ja té una edat i ja he anat fent la meva tria particular-. I, la segona, és que m’agrada llegir autors nous, i per nous vull dir que estiguin començant a treure el nas, o fins i tot que encara estiguin mirant de treure el nas. Zzzzzxxttt! 

Diantre, que difícil és pels humans treure el nas en qualsevol professió! A mi, com que la meva feina ja em va venir d’origen...

El que deia... Que darrerament m’ha caigut a les mans de manera fortuïta La naturaleza del fuego, de Daniel Escriche, novel·la guanyadora del I Concurs de novel·la de Castelldefels, i us vull explicar una mica de què va, doncs m’ho he passat d’allò més be llegint-la. Per dir-vos que un dia fins i tot vaig oblidar-me de sortir a fer el mos, i com els mosquits quan tenim gana ens ho hem de currar -no val obrir la nevera-, gairebé que em dóna un defalliment.

Vinga, va, som-hi amb el llibre... Si ens cal classificar, diré que és novel·la negra, tot i que a mi m’agrada més dir que és d’acció. La història està molt bé. Va de corrupcions; de sospites, investigacions i descobriments. No cal que us expliqui res més, no? Val, també puc dir que passa a Barcelona, i una mica a Lloret de Mar, de manera que el prota passa amunt i avall amb el cotxe creuant el Maresme per l’autopista. (Eh!, que és mig poli i ha d’anar per feina, no té temps d’aturar-se a l’Espinaler). 

A part de la història, sobretot el que fa aquesta novel·la especial és el primeríssim pla en que es presenta el personatge principal, que sembla ben bé que hi siguis dins. Des de la primera plana en que el Víctor –el prota, és clar- tria taula en un restaurant xinès que ja t’adones que el tens molt a prop i que difícilment podràs desempallegar-te d’ell en tota la novel·la. Tu ets el Víctor, veus i vius el mateix que ell, penses com ell; comparteixes fins i tot el seu esperit, les seves emocions, la seva angoixa. Mola perquè ell és molt valent, i jo no, i per una vegada m’he sentit valent. Zzxxxt! Zzzxt! Zxt!!  

Com a narrador, el Víctor va per feina. Descriu tot el que l’envolta d’una manera, com diria?... Sí: utilitària. Té un sentit pràctic espatarrant. Va al gra: frases senzilles, concises i contundents. Amb ritme àgil et va dibuixant espais i persones, i uns i altres els captes de seguida en la seva amplitud; ja ho veus, a partir d’un esbós. Si enlloc d’escriure és dediqués a pintar, el Víctor seria un dibuixant a llapis d’aquests que amb quatre ratlles et presenten un món. I no com jo, que sembla que faci quadres a l’oli i no acabo mai de tancar una frase, que se’m cargolen i recargolen... Zzzzxxx!!!

Bé, com al cap del carrer tant el que fa el Víctor com el que pensa s’ho ha treballat el Daniel Escriche, doncs el vull felicitar per la feina feta, i dir-li que endavant, que queden moltes històries per explicar i molt de camí per fer. 

I jo... content, doncs ara ja sé que també puc ser valent, encara que només em duri l’estona de llegir un bon llibre. 

Ho heu de provar! Ja em direu! Zzzzxxxxxvtt!



El Mosquit Llibre
Gener 2016

http://annalleonart.com

Presentació Contra l'Aparador, del Marc Moreno / Mosquit llibre VII

Contra l’aparador, del Marc Moreno, de Llibres del Delicte

Qui m’havia de dir que acabaria especialitzant-me en presentacions de novel·la negra, jo que no havia llegit mai llibres d’aquest tipus doncs més aviat em fan por i em fan patir i em fan tremolar l’agulló, i jo si perdo l’encert no menjo... 

Doncs sí, dijous vaig estar en una nova presentació de Llibres del Delicte, i és que aquesta gent no paren de publicar i de presentar històries trepidants. Segur que els coneixeu, són aquells llibres de tapes llampants grogues o vermelles que hi tenen un revòlver negre dibuixat.

Aquest dia presentaven el llibre “Contra l’aparador”, del Marc Moreno. La presentació la va fer el Damià del Clot, que també és escriptor, i també fa novel·la negra, i a més treballa a l’Ajuntament, doncs sembla que està un xic ficat en política, tot i que no sé jo si novel·la negra i política m’acaben de lligar... Zxxxsshhht! (Més val que no segueixi per aquí, doncs igual ningú hi havia caigut i ara vaig jo i...).

El Marc ja porta quatre novel·les amb aquesta, i segons van explicar els que l’han llegit, aquesta és la millor de les quatre. Felicitats Marc! Entre ell i el Damià ens en van donar unes pinzellades, i la veritat és que té molt bona pinta! Jo em vaig fixar bé qui la comprava i així ja sé on l’haig d’anar a llegir. Zxxxxtt! (Com si no us imagineu que podria traginar un llibre fins a casa?)

La xerrada va ser molt interessant, doncs a més de parlar del llibre, i aprofitant que el Marc és l’editor de Llibres del Delicte, també van parlar de la col·lecció, de l’editorial, de la bona salut de la novel·la negra. I el que de debò dóna molt bon rotllo és sentir parlar a un editor en positiu de la seva feina. 

El Marc transmet passió pel seu projecte, i també realisme. Coneix bé el mercat i és conscient que mentre ho pugui moure tot des del seu despatx de sis metres quadrats tindrà les coses sota control, i en podrà gaudir. També vam percebre que cuida molt la relació amb els autors, i parla d’ells amb un respecte i admiració que fa venir ganes d’asseure’s a l’ordinador i començar a escriure negra, encara que mai abans se t’hagués passat pel cap fer-ho.

Jo ja he posat fil a l’agulla, i estic fent cabòries per trobar una trama que enganxi i que sigui ben negra. De fet, se m’ha acudit que podria començar amb un atracament llançant un cotxe contra un aparador. Bona idea, no? Ja sé que el normal és estampar-lo contra una joieria o un caixer automàtic o un dispensador de canvi del bingo. Jo, per ser original, m’estic plantejant llançar-lo contra l’aparador de la Llibreria Índex, però per més que li dono voltes no acabo de veure com fer-ho... 

El cotxe hauria de pujar contra direcció i s’hauria de llançar contra la vidriera que dóna al carrer Sant Sebastià. Us ho imagineu? Jo no massa, però seria xulo ben xulo que algú tingués l’amor pels llibres i la desesperació per llegir que el dues a fer-ho. Xafffffff! I quin daltabaix. Tots els llibres escampats pel terra, i tots els personatges esparverats fugint de les pàgines sense saber on amagar-se. I després vindrien els mossos, i no sabrien qui anava on, i al final tot seria feina i més feina per a les noies de l’Índex, ara que acaben de fer l’inventari i ho havien deixat tot tan comptat i recomptat.

Ai, aquest Marc del Delicte, que no sé pas on ens durà amb la seva dèria per la novel·la negra! Zzzzxxxxxvtt!



El Mosquit Llibre
Febrer 2016

http://annalleonart.com