Club de lectura d'autors de territori, Maria Escalas
A
l’Índex hem gaudit d’un altre Club de Lectura
Pels
que no hi vau poder ser, diré que la Maria ens va sorprendre
d’entrada perquè parla un català d’allò més estàndard, sense
ni un deix de mallorquí (ens va confessar que viu aquí amb
nosaltres des de fa un grapat d’anys), i també perquè vessa una
vitalitat i una energia envejables, si algú s’espera un posat
d’escriptora reconcentrada... res de res.
Escriptora
novella, ens va parlar de la sorpresa i l’alegria pel recorregut
que està tenint el seu llibre. Hi ha dues idees clau que recullo
d’entremig del bullici de la conversa. Primera: com no comptava que
ningú li publiqués el llibre, el va escriure amb plena llibertat,
sense cap mena de condicionant per com la rebrien els lectors, i haig
de dir que es nota. Segona: es va marcar un alt nivell d’exigència
personal, si volia una obra que pogués sobresortir enmig del marasme
de llibres que s’escriuen i es publiquen a cada moment, havia de
ser molt exigent i agosarada alhora, havia d’aconseguir una obra
capaç d’obrir-se camí per si sola. Ben vist! Zzzxxt!
Si
un ho mosquita una estona, s’adona que són dos plantejaments que
–tot i que poden semblar contradictoris- són del tot necessaris
per a un autor novell: atreviment i autoexigència.
També
crida l’atenció que la Maria és una escriptora convençuda, no sé
com pot haver estat tants anys dedicant-se a la música... Zzzzxxxvt!
Zzzx! És una dona que vampiritza tot el que viu, el que se li
explica. Tot al seu voltant és susceptible d’esdevenir material de
ficció. Es nota que gaudeix com una loca
creant els seus mons de lletres i paper, de fet manté amb els seus
personatges una complicitat absoluta: els crea, els escolta, els
respecta, els pregunta cap on volen anar... Fins i tot els felicita
pel dia del seu sant!
Abans
d’acabar ens va deixar una primícia: ens va avançar que està
escrivint la seva segona novel·la, segons va dir-nos fugint del to i
de l’estil de la primera, cosa que diu molt al seu favor: un
escriptor ha de ser valent, a risc d’estampar-se contra la
desafecció dels seu actual públic, és clar. I mentre escriu la
segona novel·la, ja té un munt d’apunts per la tercera i fins i
tot la idea feta pel que fa a la quarta. Quin neguit, a voltes temo
socarrimar-me amb tanta energia, jo que sóc tot ales i potes.
Zzzzvvxt!
Felicitats
Maria, per l’Abans,
i per tot el que estar per venir. Zzzzxxt!! Zzzzzzvvt!
Bon
Nadal, i millor 2017.
El
Mosquit Llibre
Desembre
2016
