I també llegim poesia, amb la Lali Ribera i el seu Temp(teig)s
En la darrera edició del Club de lectura d'Autors del territori de la Llibreria Índex hem comptat amb la presència de la Lali Ribera i el seu poemari Temp(teig)s, editat per Voliana Edicions. I jo no me l'he volgut perdre, si és que fins amb la poesia m'atreveixo! Zzzzxxt!! Zzxvt!
Què és la poesia? Què pretén l'autora? A qui es dirigeix? Com es compon un poema?, i un poemari? Com es llegeix un poema?, i un poemari? On neix, la poesia? On va?
Són preguntes que van sortint rodades, l'una du l'altra, com cireres entrellaçades que anem prenent d'una cistella imaginària i compartida. Gairebé diria que les preguntes van sorgint i entre tots les anem responent.
La Lali és una persona curiosa, valenta, precisa; amb qui es pot parlar de tot; a qui agrada concretar, explorar la idea fins a deixar-la nua –si es pot dir en tres paraules, no en posis quatre-. Que a cada pregunta que sorgeix, la veus rumiar abans de respondre: dubta, replanteja, es repregunta en veu alta... I encomana aquest esperit constant de barrinar el pensament, de redibuixar la realitat. Seria un bon mosquit, aquesta noia! Zzzxxxvt!!
I sobretot parlem de poesia, la gran desconeguda.
Amic amat
Fes-me un forat
al racó de la teva solitud.
El temps camina lent
i ens farà companyia.
Temp(teig)s és un volum de poemes... rebels? A primera llegida un diria que són tristos, o foscos, o espessos... però no seria cert. Més aviat són ben lluminosos de tanta energia que carreguen. Brrrrrrrrr! Zxxxxxtt!
Gleva
Grumolls de nit
no em deixen empassar la son
que se m'enganxa al paladar
de la memòria.
Necessito la termomix.
Urgent.
Temp(teig)s és un crit fet de poemes; rodons i concrets com fogonades en la nit, que disparen sensacions, impressions, estats d'ànim. I la Lali encara es pregunta que per què ens semblen abstractes. Potser perquè no ens expliquen cap història, ni ens ubiquen en un espai / lloc que un pugui reconèixer, per fondament coneguda que ens sigui la sensació que ens estampa a l'ànima.
Platja d'hivern
Paisatge nu.
A l'horitzó, la por.
Ja només dir-vos que estem expectants per tenir a les mans el proper treball de la Lali, qui sap què és el que ens prepara de nou... Zzzxxt!! Zzzzffvt!
El Mosquit Llibre
Febrer 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada