Us convido a llegir... La naturaleza del fuego, Daniel Escriche
Mira que hi ha llibres al món, de totes les mides, pesos i colors. N’hi ha per a tots els gustos. I cada cop que em faig un vol per la llibreria en surto pensant que, igual que jo no em canso de llegir, hi ha un munt de gent que no es cansa d’escriure. Ben fet!
Entre tal munió de llibres per a ficar-hi l’agulló, jo tinc dues debilitats. La primera, és que em deleixo per capbussar-me en els meus autors consagrats -vull dir els consagrats per a mi, que aquí un ja té una edat i ja he anat fent la meva tria particular-. I, la segona, és que m’agrada llegir autors nous, i per nous vull dir que estiguin començant a treure el nas, o fins i tot que encara estiguin mirant de treure el nas. Zzzzzxxttt!
Diantre, que difícil és pels humans treure el nas en qualsevol professió! A mi, com que la meva feina ja em va venir d’origen...
El que deia... Que darrerament m’ha caigut a les mans de manera fortuïta La naturaleza del fuego, de Daniel Escriche, novel·la guanyadora del I Concurs de novel·la de Castelldefels, i us vull explicar una mica de què va, doncs m’ho he passat d’allò més be llegint-la. Per dir-vos que un dia fins i tot vaig oblidar-me de sortir a fer el mos, i com els mosquits quan tenim gana ens ho hem de currar -no val obrir la nevera-, gairebé que em dóna un defalliment.
Vinga, va, som-hi amb el llibre... Si ens cal classificar, diré que és novel·la negra, tot i que a mi m’agrada més dir que és d’acció. La història està molt bé. Va de corrupcions; de sospites, investigacions i descobriments. No cal que us expliqui res més, no? Val, també puc dir que passa a Barcelona, i una mica a Lloret de Mar, de manera que el prota passa amunt i avall amb el cotxe creuant el Maresme per l’autopista. (Eh!, que és mig poli i ha d’anar per feina, no té temps d’aturar-se a l’Espinaler).
A part de la història, sobretot el que fa aquesta novel·la especial és el primeríssim pla en que es presenta el personatge principal, que sembla ben bé que hi siguis dins. Des de la primera plana en que el Víctor –el prota, és clar- tria taula en un restaurant xinès que ja t’adones que el tens molt a prop i que difícilment podràs desempallegar-te d’ell en tota la novel·la. Tu ets el Víctor, veus i vius el mateix que ell, penses com ell; comparteixes fins i tot el seu esperit, les seves emocions, la seva angoixa. Mola perquè ell és molt valent, i jo no, i per una vegada m’he sentit valent. Zzxxxt! Zzzxt! Zxt!!
Com a narrador, el Víctor va per feina. Descriu tot el que l’envolta d’una manera, com diria?... Sí: utilitària. Té un sentit pràctic espatarrant. Va al gra: frases senzilles, concises i contundents. Amb ritme àgil et va dibuixant espais i persones, i uns i altres els captes de seguida en la seva amplitud; ja ho veus, a partir d’un esbós. Si enlloc d’escriure és dediqués a pintar, el Víctor seria un dibuixant a llapis d’aquests que amb quatre ratlles et presenten un món. I no com jo, que sembla que faci quadres a l’oli i no acabo mai de tancar una frase, que se’m cargolen i recargolen... Zzzzxxx!!!
Bé, com al cap del carrer tant el que fa el Víctor com el que pensa s’ho ha treballat el Daniel Escriche, doncs el vull felicitar per la feina feta, i dir-li que endavant, que queden moltes històries per explicar i molt de camí per fer.
I jo... content, doncs ara ja sé que també puc ser valent, encara que només em duri l’estona de llegir un bon llibre.
Ho heu de provar! Ja em direu! Zzzzxxxxxvtt!
El Mosquit Llibre
Gener 2016
http://annalleonart.com
Aquí el Mosquit-Llibre ha participat en el segona edició del Club de lectura d’autors del territori que organitza la Llibreria Índex, i això vol dir que podreu gaudir d’un xic d’informació de com ha anat la cosa. Som-hi! El llibre que hem compartit en aquesta ocasió és “El silenci dels telers” de la mataronina Assumpta Montellà, i dilluns passat l’autora ha estat amb nosaltres a la llibreria. L’Assumpta és en primer lloc historiadora, i, com li agrada comunicar, s’ha fet també escriptora, encara que ella ens va dir que això de si és o no és escriptora no ho té massa clar. El cert és que no li queda més remei que reconèixer-se també com a tal, doncs de debò que escriu, i té una bona col·lecció de llibres publicats. Segur que tots heu sentit parlar del llibre de La Maternitat d’Elna, doncs també és d’ella, i pel que ens va explicar és un llibre que ha remogut moltes consciències, que de fet és sens dubte el millor que es pot dir d’un llibre. Zxxxtt! L’Assumpta ens va parlar del seu interès en no deixar que quedin en l’oblit i en el desconeixement el patiment humà que s’amaga darrera de tota guerra i darrera de qualsevol drama social. Ella ho fa des de l’estudi acurat dels fets, com ara en la història sobre La Maternitat d’Elna, o sobre la vida de les dones en les colònies tèxtils catalanes, i també en d’altres temes que ha traslladat a llibre, sovint al voltant de la Guerra Civil Espanyola. Dilluns ens va explicar com treballa, quina és la seva tècnica per a fer les entrevistes testimonials i aconseguir que la gent gran no li expliquin el que volen, sinó el que ella vol esbrinar, que es veu que les iaies són molt espavilades i sempre miren de portar la veu cantant. Ja m’ho semblava, a mi, que les àvies eren una subespècie avantatjada!
El Mosquit Llibre
Març 2016
http://annalleonart.com
