La veritat és que llegint El cant del cucut, el lector se n'adona que Rowling no està fent res més que dibuixar les línies mestres d'una nova nissaga. Galbrith dissenya el detectiu Cormoran Strike que fa olor a protagonista d'una bona colla de llibres de lladres i serenos. Strike és un exmilitar que, després de perdre una cama a l'Afganistan, es reintegra a la vida londinenca adoptant la feina d'investigador privat.
Només té un client, malviu al seu despatx després d'una ruptura sentimental i passa per problemes econòmics greus. Tot canvia quan una secretària temporal entra al seu despatx per cobrir una baixa. La Tensió Sexual No Resolta que fa evident Rowling és un al.licient més per explorar el Londres que ensenya la Cara B de models, artistes i triomfadors. Una jove adoptada, una model de gran bellesa i de pell torrada, es tira pel balcó posant punt i final a la seva vida. El germà de la difunta, també adoptat, contracta en Cormoran per tal que es capbussi en un món paral.lel al del focus i del glamour de les estrelles.
Drogues, alcohol, sexe, depressions, dissenyadors fashions, estrelles del rock, relacions ambigües, racisme, classisme, marginació són les arestes punxegudes que no deixen de connectar amb un món, d'aroma victòria, que s'extingeix.
Un còctel explosiu que Rowling, amb precissió de cirurgià, separa i ajunta com una mena de taxidermista del Londres que no apareix a les cròniques de societat. Jo ja he escoltat el què diu el Cucut. I tu?
Text: Joan López Escofet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada