Mosquit llibre: l’octubre negre És nit tancada a Vilassar de Mar. No es veu ni un plugim de lluna. Tot i que sóc un imperceptible mosquit, surto de casa amb l’antifaç negre col·locat a la cara. He provat de posar-me també la capa negra per allò de que no em vegin ni volent, però he estat incapaç de volar dues alades amb la capa posada, i cansat d’estavellar-me contra el terra he decidit deixar-la de nou penjada dins l’armari. Amb les ales una mica malmeses pels meus intents de funcionar amb la capa, voleio cap a la llibreria, amagat al recer dels desaigües i sota les balconades. Jo, que acostumo a volar al meu aire i sense massa precaucions, aquesta nit puc sentir el bategar lent del meu cor esparverat. Tremolo només de pensar que pugui ser cert el que he llegit a la nota que m’han fet arribar des de l’Índex... “Ennegrim Vilassar de Mar amb crims, trames corruptes, cadàvers i molta sang!! És el moment de delinquir...” He baixat des del Mercat passant pel carrer Sant Joan, he torçat de seguida carrer Sant Josep a l’esquerra, tot evitant trobar-me la figura obscura i avui més tètrica que mai de l’església, i ara estic a punt de girar cap al carrer Borotau. No se sent ni una ànima, ni viva ni morta, ni corrupta ni incorrupta, i sang... Bé, de sang prefereixo no parlar-ne, que això sempre em fa venir gana. És el moment de delinquir, diuen! Però, com se’ls acut? És moment de llegir, de gaudir, d’anar preparant les castanyes... però... de delinquir?? I és que no sé a vosaltres, però a mi m’han dit això i tot seguit m’han convocat a la llibreria, avui, de matinada. No hi ha dret. Jo sóc valent, fins i tot podria dir que són un mosquit agosarat, però no cal que em posin a prova d’aquesta manera. Sento que a cada alada que dono els carrers s’enfosqueixen més i més, i el silenci s’espesseix que fins em costa avançar. Com us deia, giro Sant Josep amb el carrer de Borotau i tot d’una veig una llum blanquíssima sortint de l’aparador de la llibreria. Déu meu! El cor m’ha fet volta i volta!! La llum és blanca, i s’hi alternen uns llums grocs i vermells, grocs i vermells, grocs i vermells. M’apropo amb compte, em pregunto què ha passat? Per què aquestes llums? Potser és una ambulància? Potser són els de la Urbana fent l’atestat? Què em trobaré a terra? Cadàvers de mosquits-llibres tafaners que passejaven fora d’hores (com ara jo mateix)? M’apropo amb les ales a punt de paràlisi i sabeu què em trobo??? Una vistosa i llaminera exposició feta de diferents volums de Llibres del Delicte: grocs i vermells, grocs i vermells, grocs i vermells... Ara sí que me’ls empassaria amb negre i misteriós delit!! Zzzzzzzttt!! El Mosquit Llibre Octubre 2015 http://annalleonart.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada