Presentació de Generació Gintònic, de Damià del Clot.
Aquest dijous vaig estar voleiant per la presentació del darrer llibre del Damià del Clot, Generació Gintònic, i no sé si me’n podré estar de reportar l’acte tal com ho hagués fet una crònica de societat de l’època de la novel·la, que jo no hi era, però ja sabeu que sóc un mosquitet molt llegit. Zzzzxxt!
“La flor y nata de la sociedad Vilassar-Marenca se dio cita anoche en el ya emblemático local 33|45 donde el prolífico y estimado escritor Damià del Clot presentaba ante su devoto y emocionado público su última novela titulada Generación Gintónic. La velada, auspiciada por la Librería Índice, transcurrió...”.
Sí, suposo que més o menys d’aquest pal s’anava en aquell temps. Tot i que després mires les fotografies i t’adones que la disbauxa era més accentuada del que el text podia transmetre. De fet, si t’hi fixes bé, sempre hi ha algun xicot en un racó del darrera amb la corbata lligada al cap. Eren temps ben estranys, aquells...
Però no feu cas de les fotos, perquè tothom sabia què era el que de debò importava: una societat que abominava de la dictadura i cercava la llibertat a través de la cultura, diuen. La resta... era pur acompanyament i focs d’artifici per a dissimular aquest rovell de l’ou. I què era la resta? Doncs això... la festa, l’alcohol, la droga, el sexe, la nit, tot plegat sense mida i sense aturador. Que espavilats que eren, no trobeu? Zzzzxxxvt!! Zzxxxt!
Això mateix, ni més ni menys, va passar dijous a la presentació del llibre del Damià del Clot, i qui no s’ho cregui... haver-hi vingut!! Zzzxt! Zxxtt!
Imagineu que ens trobem en un punt qualsevol entre finals dels 60 i començaments dels 70. Cansats de la grisor i la rigidesa mental del franquisme, un petit grupuscle d’intel·lectuals de Vilassar de Mar -i rodalies, que no volem que ningú se’ns quedi fora d’òptica- es troben en el mític 33|45 per, dissimulat sota l’aspecte d’una vetllada musical i festiva sense més, parlar de llibertat i de transgressió.
Tots els presents sabíem que l’important era la literatura, la novel·la, l’encertat anàlisi del Lluis Reales sobre l’obra, l’emotiva recitació de la Maria Lanau, les intervencions del Damià del Clot. I el que va passar després... tots sabem que només era la tapadora per dissimular la perillosa intel·lectualitat de l’acte en sí.
Com que què va passar? No, si ara em direu que només ho vaig veure jo. Zzzzxxxxvt!!
Doncs va passar que després els gintònics anaven a dojo, i també les caigudes d’ull entre els uns i les altres, i entre els uns i els uns, i entre les unes i les unes, i la música a tota castanya -que ningú se’m confongui, que jo no vaig sentir sonar ni Mozart ni Beethoven-, i fins i tot vaig veure com alguna iaia treia el “pastillero” de la bossa... i tot plegat per dissimular!
El que s’ha d’arribar a fer per a poder parlar de literatura, oi? Zzzzzzzztxx, zzzztx!
Per cert, que les il·lustracions que hi ha a la novel·la són de la Blanca Ros. Felicitats Blanca, doncs són super guapes!! (Bé, encara que no tant com la il·lustració que fas de mi, que faig aquesta patxoca. Zzzxxvvt! Zzzxxt!)
El Mosquit Llibre
Abril 2016
http://annalleonart.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada