Us convido a llegir... Temps de llum, de Sílvia Tarragó
Acabat de sortir del forn, el llibre Temps de llum de la Sílvia Tarragó, encara fumeja a les taules de novetats de la Llibreria, i jo, que sóc el mosquit-llibre més espavilat de la comarca (i és que no n’hi d’altre, zzxxxxt!), ja me l’he empassat d’una revolada! Content!
A veure si me’n surto sense trencar les oracions dels que encara no l’heu llegit...
El llibre de la Sílvia ens parla d’aquella època per a mi taaaan llunyana de la Barcelona que acabava de passar la guerra i on tot era tèrbol i amarg. I és que tot va quedar afectat: les maneres de fer de la gent, les relacions entre els amics i entre els parents, els secrets, les veritats amagades, les vergonyes, les enveges, les pors... Des d’aquest ara tan fresc i tan lliure (encara que a vegades ens pugui semblar que no ho és prou) en que ens movem, ens costa de creure que hi va haver un moment en que el pols d’aquesta societat batia més feixuc que el d’un agonitzant. Uffff!
Com a contrapunt d’aquells temps subterranis i foscos, sembla que a Barcelona es van inaugurar unes galeries comercials que en deien l’Avinguda de la Llum, just sota el carrer Pelai. Jo, que com qui diu vaig néixer abans d’ahir (ja sabeu que els mosquits som de curta durada), no en tenia ni idea de l’existència d’aquest espai tan curiós. Hi havia cinema i tot, d’aquells de sessió continua. Zzzxxxt!
Doncs a la novel·la aquest espai subterrani acompanya i fa d’escenari de les històries de vida entre tres amigues, des de la inauguració de les galeries l’any 1940 –en que elles són adolescents- fins el seu tancament allà pel 1990 –ja força més granadetes-. I el que és ben curiós és com en els temps foscos l’Avinguda de la Llum triomfa i a mesura que els temps es van aclarint, l’Avinguda de la Llum va marcint-se. Com si en època de llibertat ja no calgués aïllar-se sota terra per a fer vida i sortir a passejar.
És una bonica al·legoria, no?
En paral·lel, també veiem com les tres amigues van desempallegant-se de les seves maneres de fer més aviat obscures i estretes dels primers anys, i com van aprenent a ser lliures i dignes amb elles mateixes, no sense pocs esforços, ja ho veureu.
Ah!, però no us penseu que la novel·la és fosca o trista, perquè té molt bon ritme i les històries de les tres noies són vitals i apassionades. I també és molt interessant el joc de llums i clarobscurs que ens fa la Sílvia a cada encapçalament de capítol, doncs obre la porta als matisos i a la complicitat.
Bé, ara només us queda comprovar-ho per vosaltres mateixos: bona lectura. Ja em direu què us ha semblat! Zzzzxxxxxvtt!
Moltes felicitats, Sílvia, per la novel·la!
Editat en català a Columna Edicions i Umbriel en castellà
El Mosquit Llibre
Maig 2016
http://annalleonart.com
Recordar, reviure, rescatar bocins de la vida i reescriure’ls per convertir-los en literatura. Imaginar a partir de la pròpia vida.
