Una cosa molt bèstia...

Una cosa molt bèstia...

Divendres a la llibreria Índex van presentar el còmic Avui m’ha passat una cosa molt bèstia, basat en la novel·la del mateix nom del Daniel Estorach. 

En l’acte hi havia un ambient peculiar, diferent de l’habitual, i és que això es un còmic i, pel que vaig entendre, un còmic és feina d’equip. Quan obres el llibre et trobes quatre noms, de quatre àmbits diferents, i quatre dedicatòries, doncs cada un d’aquests autors sembla que té vida pròpia i per tant cadascun d’ells dedica la seva feina a persones diferents. Suposo que és millor així! Zzxxxt!

En el cas d’aquest llibre publicat per Norma Editorial l’equip d’autors és conformat per... Guió: El Torres, Dibuix: Julián López, Tintes: Juan Albarrán, Color: Fran Gamboa, i per acabar d’arrodonir-ho diu Basat en la novel·la de: Daniel Estorach. 

Estem més acostumats a tractar d’obres d’autors unipersonals –també anomenats escriptors- que són animals una mica fets cap endins, suposo que degut a les hores de solitud, a que estan habituats a no compartir i a no donar comptes a ningú de les seves canviants decisions. O, potser encara més recargolat, a viure en el desequilibri d’haver-se de donar explicacions a sí mateixos de per què si volien tirar cap aquí ara resulta que van cap allà. Vaja, que acaben sent un xic rars. Zxxxt!

En aquesta presentació d’una obra pluri-autórica hi havia el Julián –l’il·lustrador- i el Daniel –l’escriptor-, i es va confirmar la meva sospita de que treballar en equip és aparentment més complex però alhora molt més ric que no pas treballar sol. La complicitat entre ells era notòria, gairebé tant com les seves visions oposades sobre els seus referents del món del còmic i del cinema de superherois. Aquesta suma de complicitat més contrast és una bona notícia, doncs fa créixer l’obra final. 

Un altre punt que em va cridar l’atenció de la conversa entre els autors és com tracten el tema dels herois. Per a mi els herois són purament uns personatges de ficció, ja siguin de còmic o de cinema, són gent que no trepitgen el món de la realitat, ni de lluny. Ells en canvi traslladen el concepte d’heroi a una cosa real i probable, i no només això, sinó fins i tot a una opció necessària de vida. 


Segons el Julián i el Daniel, ser un heroi és una cosa que està a l’abast de cadascun de nosaltres, i ser-ho o no ser-ho només depèn de la nostra decisió personal. Llavors, afegeixen, si has decidit ser un heroi, i a sobre tens poders, doncs ets un superheroi. Però si tens poders i has decidit no ser un heroi: mai podràs arribar a ser un superheroi. Vaja, que allò tant xulo de tenir poders en realitat és el que menys compte, el que és realment important és saber si en el nostre dia a dia volem ser herois o no, no ens cal esperar a tenir poders. 

No se m’havia acudit mai que un punt de partida tant absolutament fantasiós pogués dur-me a qüestions tan personals i filosòfiques. Una mica molt bèstia, no?  Zzzxxvvt! Zzzxxt! 


El Mosquit Llibre
Maig 2016
http://annalleonart.com