Fa uns dies l'Índex va presentar la novel·la A cielo abierto, del Toni Iturbe. Aquesta vegada l'acte no es va fer a la llibreria, i vaig haver de fer una mini-excursió fins a la Biblioteca de Vilassar de Mar. Cap problema, però, vaig sortir amb temps i el vol va ser plaent, i més sabent el que m'hi esperava. Zzzxxt!Perquè escoltar al Toni parlant de literatura és com estar davant d'un conta-contes d'aquells de les mil-i-una nit. Així ens va parlar ell del que passa dins de A cielo abierto, que sembla no només que l'ha escrit, sinó que sobretot l'ha viscuda. Vaig estar atent a veure si duia a la motxilla el casquet i les ulleres de pilot dels anys vint... però no, només duia un parell de llibres a les mans.
La novel·la narra la història de tres aviadors d'aquella època llegendària dels inicis de l'aviació civil, i a mi, que em passo gran part de la vida volant, doncs m'interessa, què voleu que us digui. Zzzxt!! M'impressiona llegir com aquells homes volaven per instint, pràcticament sense cap mena d'ajut tecnològic, i ho feien moguts per un objectiu superior: transportar el correu de les persones ordinàries d'un costat a l'altre del món, aquest era el seu Sant Grial, i l'única excusa que necessitaven per creuar imponents serralades, deserts i oceans amb avions que ara ens semblen de joguina... i és que ho eren.A cielo abierto és una novel·la d'acció i d'aventures encadenades, però també d'emotivitat i de poesia. Un dels protagonistes, el principal i també l'instigador de l'obra, és Antoine de Saint-Exupéry, el cèlebre autor del Petit Princep, amb qui el Toni -segons va aclarir-nos ell mateix- manté una relació personal de ja fa gairebé 40 anys. És ben curiós com hi ha autors amb els quals, de tant llegir-los, ens arribem a sentir com si els coneguéssim de tota la vida.
Saint-Exupéry encomana a la novel·la el seu caràcter més tendre i somniador, alhora també filosòfic i humanista, i és bonic veure com el ritme narratiu es mou entre l'acció i l'intimisme. De fet, jo afegiria que A cielo abierto ens ajuda a desentrellar El Petit Príncep, amb tota la seva recaragolada vaporositat. Un encert, que Saint-Exupéry fos un agosarat aviador i alhora un perspicaç escriptor. I un encert que el Toni hagi tingut la il·lusió i la paciència de narrar-nos-ho. Zzzzzxt!Li vam preguntar pel premi –només el Biblioteca Breve de Seix Barral!!-, i li vam preguntar per l'esforç de l'escriptura, però ell –captivat per la vida hercúlia dels seus aviadors- ho minimitza tot, com que això ho pot fer qualsevol (espera, que ara m'hi poso, em vaig dir jo!).
Després de llegir i d'escoltar el Toni, sabeu què us dic?, que de la mateixa manera que hi ha homes-llop, el Toni és un home-literatura: de dies es dedica al periodisme cultural (no us perdeu la revista que dirigeix: Librújula), i d'estones, de racons, de nits, es dedica a les seves novel·les. Diuen que, quan la resta del món està prenent al sol en una terrassa, fent un cafè o veient una pel·li al cinema, a ell se'l pot trobar escrivint, reescrivint, corregint en qualsevol lloc i en qualsevol posició. Fa una mica de por, oi? Zzzzxxxt!Toni, gràcies per la novel·la, és una petita joia d'artesania.
El Mosquit Llibre
Abril 2017
http://annalleonart.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada