Voleiant per la Nit del Comerç
Dissabte passat hi va haver festival a Vilassar de Mar. Es va celebrar la Nit del Comerç i no us podeu imaginar la quantitat de metros quadrats de pell humana que hi havia pels carrers del poble. Sí, sí, tots anaven menjant i bevent amb aquella alegria. Desori absolut.
D’aquells moments en que els de la meva espècie podem gaudir a plaer, doncs ni us adoneu que us estiguin sortint un seguit d’erupcions als turmells i darrera l’orella!!
Bé, però ja sabeu que –dintre de la nombrosa família dels mosquits- jo sóc un mosquit assenyat i lletraferit, i no em vaig poder estar de treure l’agulló per la Llibreria Índex, a veure quina en feien aquesta vegada.
El primer que em vaig trobar va ser –i ho sento pels que us ho vau perdre, doncs no és pas el mateix viure-ho que sentir-ho dir- l’Agustí amb tota la seva humanitat vestit de marineret: casquet blanc, coll mariner acabat amb el llaç de corbata i calça curta. Fantàstic, de debò! Heu de saber que el lema dels comerços de la zona era “Tela Marinera”, vaja, que l’Agustí ambientava d’allò més.
Tornem al que ens interessava... La proposta de l’Índex va ser molt xula i com sempre atrevida: van donar-se el luxe de treure al carrer un Senyor Clàssic (així en majúscules) com és el Joseph Conrad i el seu llibre “Amb la corda al coll”, publicat per Viena edicions a la col·lecció El Cercle de Viena i traduït amb mà experta i acurada de la Marta Pera Cucurell.
Us ho imagineu? En mig de tot el xivarri, de la gresca, de gent de totes les edats anant amunt i avall, i com en una illa que toca terra el Toni Iturbe (escriptor i artífex de Librújula) i la mateixa Marta Pera parlant de la vida de Conrad, i de què fa que un escriptor sigui considerat un clàssic, i de “Amb la corda al coll” –de la història que conté, del seu protagonista -el vell capità Whalley- tan formós i tan íntegre, d’altres personatges més foscos com són el Massy o l’Sterne, del ritme que evoca i t’agombola-, i del com i el per què de traduir-lo i de les dificultats i del goig de fer-ho... I entremig vam haver de fer silenci, doncs va passar una xaranga i no calia cridar perquè només se sentia el tronar de la música de festa. Genial!
Em vaig sentir un mosquit aterradorament feliç!!!
El Mosquit Llibre
Setembre 2015
http://annalleonart.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada