Salvador Espriu Pep Molist

Salvador Espriu

Pep Molist

il·lustracions Jordi Vila delclòs

Col·lecció Vull Conèixer

Editorial Baula

Aquest any es celebra el centenari del naixement de Salvador Espriu, i és un bon moment per apropar a nens i nenes  a un dels poetes més important del país,  llegir alguns dels seus poemes i conèixer la seva vida.

Aquest és un àlbum il·lustrat ben editat, com tenen costum l'editorial Baula, el llibre fa un recorregut per la vida del poeta i la seva obra com si es tractés d’un conte, i alhora intercala les seves poesies, en aquest llibre s’explica com Espriu fa d’Arenys de Mar un univers literari anomenat Sinera, un poble on hi estiuejava en la seva infantesa, però en el que no hi va viure mai, però tot i així, el retrata mentalment a través dels seus poemes, les costums , els carrers i les persones  de Sinera, que és Arenys al inrevés.

Explica moltes curiositats de la infància de Salvador Espriu, i també de les influències que va tenir al llarg de la seva vida, i com l’època que li va tocar viure el va marcar.

Les il·lustracions tant acurades de Jordi Vila Delclòs, un traç i unes línies molt característiques de l'il·lustrador,  i amb un control absolut de la llum, fan l’àlbum més exquisit.

Recomano aquest àlbum doblement perquè es pot treballar molt bé a les escoles, conscient, que apropar l'obra d'un poeta als nens, llegir i entendre la seva poesia, no es tasca fàcil, però amb aquest àlbum els nens  a partir de nens 10, amb l’acompanyament d’un adult es pot fer d’una manera bonica, i alhora donar coneixement de qui era Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels millors del nostre país. Un poeta que perdura en els nostres dies.

per més informació: www.anyespriu.cat/‎

Blanca Ros Solé

Una joia al cor de Kabul que fa olor a Nobel

I el ressò de les muntanyes

Khaled Hosseini

Edicions 62

Col.lecció Balancí

L'extrema sensibilitat de Khaled Hosseini, els temes que aborda, la delicades amb la qual afronta les alegries i les misèries de la vida fan que, si hi ha alguna mena de justícia en el món de les llestres, l'Acadèmia Sueca hagi d'atorgar el Nobel de Literatura a aquest escriptor afganès capaç de narrar històries amb un ritme i una intensitat només apresa després de generacions compartint litres i litres de te bullent al voltant d'un foc de camp encès al bell mig de les muntanyes afganeses.

El gran públic va conèixer Hosseini amb la colpidora El caçador d'Estels (2003) i es va doctorar quatre anys després amb una espectacular Mil sols esplèndids. Ara, aquest veritable monstre de la literatura, ha fet un parèntesi de set anys abans d'oferir al món un autèntic regal: I el ressó de les muntanyes.

Hosseini segueix aprofundint en la seva bestial capacitat de descriure els personatges. De fer-ne uns retrats tan i tan reals que el lector sembla que estigui mirant una fotografia. Siguin els protagonistes, els veritables eixos narratius, siguin els caràcters de segona i tercera fila que engreixen el fil argumental. Un fil argumental que Hosseini mima, arrodoneix, acarona i prepara fins a llençar un cop de puny, agre, allà on resideixen els sentiments dels lectors. A vegades, és necessari amputqar un dit per salvar una mà.

Aquesta fenomenal novel·la arrenca amb un conte tradicional afganès que sacseja i conmou. És l'ham que llença aquest prestigitador dels sentiments per atrapar els lectors que neden en un mar farcit de contrastos entre les relacions entre pares i fills, entre germans, entre Orient i Occident, entre el món rural i l'urbà, entre les classes riques i pobres d'un país en eterna reconstrucció....

Hosseini desborda talent, unta de sensibilitat qualsevol acció que describeix i la seva imaginació, sempre fèrtil, fa pensar que en el seu univers mental cada història que conforma la trama de I en el ressó de les muntanyes tindria entitat pròpia suficient per ser una novel.la per si mateixa. Quan faran la pel:lícula?

Joan López Escofet

Mireu el booktrailer:  http://grup62.cat/l-106313 en Grup62.cat

Si voleu seguir l'autor, el seu facebook oficial: https://www.facebook.com/KhaledHosseini

Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Quan l'equilibri està en una cullaradeta de sucre

Wonder
Palacio RJ
Edicions La Campana
 

Wonder és una novel·la que arriba. L'Auggie és un noi molt madur, per la seva edat, que va néixer amb una terrible malformació facial i que sempre ha estat aïllat a casa sense poder anar a escola. Fins que comença la novel.la. El xicot haurà d'anar a estudi i s'enfrontarà amb un seguit de sensacions i situacions que la peixera (o, millor dit, el casc d'astronauta) que duia el blindaven.

Palacio ens dibuixa una situació prou crua a la que, potser, no li cal més sucre per tal de forçar una reacció en un lector que ja està lliurat a la causa des de la primera pàgina. Wonder és una història de situacions que no es diuen. És a dir, la força de la imaginació amb la que es juga és tan gran que, per exemple, no es perd ni temps ni espai en descriure massa la terrible cara del noi. Tothom se la fa segons la seva pròpia i íntima imaginacíó. Que ja se sap que acostuma a ser molt cruel.

Wonder explora el format de blog. De cuadern de bitàcora. D'agenda, que diria la generació anterior. Cada personatge del llibre explica, en primera persona, com pensa, com veu i com viu una determinada situació que tindrà diferents colors i diferents matisos sengons l'aresta des de la qual es contempli. Un jo esfereïdor, sense complexes ni censures. Una suma de jos que van creixent i que, al cap i a la fí, comparteixen una evolució comuna.

La novel.la no deixa de ser una història mil vegades explicada sobre la bellesa interior de les persones. El que passa és que Palacio afronta la pantalla de les aparences i la manera com l'encara cada lector. En aquest aspecte, el receptor del missatge està sol davant una realitat que es desenvolupa el seu davant sense poder fer res més que imaginar com s'encararia ell (i els seus) en una situació semblant. Amb una mica menys de sucre, si us plau!.

Joan López Escofet

Lectures Nocturnes de Haikus i fragments

Avui al matí Eleine Etxarte  ha presentat Vilassar Ràdio  l'activitat cultural de "Lectures nocturnes de haikus i fragments de literatura Japonesa" emmarcada dins la Nit de Comerç de Vilassar de Mar.

El dissabte 28 de Setembre el carrer Miquel Borotau és vesteix de Japó, amb moltes activitats pensades per totes les edats, organitzat per els comerços del carrer.

 Des de la llibreria Index convidem a tots els amants de la cultura Japonesa, i als que encara no ho són a gaudir de una nit molt especial. Animem a tothom a compartir l'amor per la literatura llegint autors japonesos.

No és necessari ser un expert per venir a llegir Haikus o fragments , només ens cal que vingueu amb entusiasme a fer una activitat junts, res millor que llegir a la llum de la lluna.

Us esperem el dissabte, Benvinguts al Japó!

Gràcies / Arigatô

Corrent cap a Bikila, Marc Cornet

Quan Itaca és a Etiòpia

Corrent cap a Bikila

Marc Cornet

Deu i onze edicions

381 pàgines

www.deuionze.com

Corrent cap a Bikila és la primera novel.la del manresà Marc Cornet. Periodista i presentador, la passió de l'ara escriptor sempre ha estat córrer arribant a prendre part en més d'una dotzena de maratons. I és precisament aquesta mítica prova atlètica l'encarregada de posar en marxa les neurones de Cornet que ens ensenya una novel.la en la qual ens explica situacions, sentiments i històries a partir de l'experiència de córrer. 

Cornet estructura la novel.la Corrent cap a Bikila com si fos una marató. 42 kms, 42 capítols i els 195 metres de propina de la preceptiva distància atlètica serveixen al manresà per fer una picada d'ullet en forma d'epíleg. L'autor va quedar marcat per les dues maratons que va guanyar el petit etíop Abebe Bikila a mitjans dels anys 60: als JJOO de Roma (descalç) i a Tòquio quatre anys després. Etiòpia és l'escenari d'una novel.la apassionat en la qual es creuen les vides de diferents personatges que cerquen el seu Itaca particular a través de l'experiència de córrer. El país de la banya d'Àfrica no només és un oblidat racó de món amb problemes polítics interns que copa les imatges dels TNs del món pels escassos recursos de la seva població. També és el bressol d'una raça dura de petits corredors de llarga distància i de resistència increïble que meravellen el món en cites atlètiques de prestigi esquitxant els seus afamats compatriotes de medalles d'or.

Cornet, que ens fa penetrar i capbussar en l'Etiòpia profunda sense demanar-nos permís (sense haver-hi estat mai; per cert), ens retrata tres històries molt humanes que ens parlen de l'esperit de superació marca de la casa d'uns personatges que s'emmirallen en una nació tan castigada com Etiòpia. 

El fenòmen de les curses, dels runners, del córrer com a experiència gairebé religiosa, tan de moda a casa nostra, és el que motiva a un dels personatges principals a calçar-se les vambes i començar a fer quilòmetres. Mica en mica, i superant els problemes inicials, s'obsessionarà amb les curses i, paral·lelament, inciarà uan transformació personal.

Capbussant-se en muntanyes de documentació, Cornet ens fa visualitzar una Etiòpia immersa en la pobresa de la qual els nois i noies en volen sortir entrenant-se en la mítica muntanya d'Entoto amb l'esperança de forma part de la selecció d'Etiòpia d'atletisme i poder fugir de la misèria com van fer, en els seus temps, els déus Abebe Bikilia i Haile Gebrselassie. El protagonista és Bikila, un noi que malviu a Addis Abeba, i que per culpa d'una malformació al peu sap que mai arribarà a sortir corrents del pou.

El brou que cuina a foc lent Marc Cornet escalta a Etiòpia. Allà s'hi barrejaran un Bikila que cerca les seves arrels, el noi que arrenca a córrer per Catalunya (que en plena cursa es deixa enrera un matrimoni que a primer cop d'ull podria semblar ideal) i una parella de cooperants catalans de Metge Sense Fronteres. 

Preparats, llestos... ja!

Joan López Escofet

Cada color d'un riu. Manel de la Rosa

BOCA ORELLA. Recomanacions dels nostres lectors

Cada color d'un riu

Manel de la Rosa

Edicions del Periscopi

"La lectura d'aquest llibre em va atrapar des de les primeres pàgines.

L'autor parteix d'un fet que no tarda en explicar-te i que va marcar de diferents maneres als protagonistes i a les seves futures relacions amb les persones que els envolten. 

Fàcil de llegir i prou interessant per no deixar-lo fins a esbrinar com acaba."

Conxita Ramón


Més informació del llibre i l'autor: http://periscopi.cat/autors/item/manel-de-la-rosa

Aquest estiu, marxo de vacances a la Capital

Aquest estiu, marxo de vacances a la Capital

Capital

John Lanchaster

608 pàgines

Anagrama

Ja som a l’estiu i ens mereixem temps de descans. Al marge de pensar quina roba posarem a la maleta, sempre és interessant reservar un lloc per un llibre. Un bon llibre. Una història que ens acompanyi a les solejades estones de piscina, platja o bé a l’ombra d’un pi a la muntanya. Des de la Llibreria Index, ens prenem la llibertat de recomanar-te Capital. La darrera obra de John Lanchaster que frapa des de la primera fins la darrera pàgina.

Amb el seu particular estil, i esquitxant la novel·la amb pinzellades d’humor intel.ligent i cotidià de gran calibre (a remarcar l’escena d’un pare que es queda, per primer cop, de cangur del seus fills), Lanchaster ens presenta una acurada i arrodonida novel·la coral que ens explica la història d’un carrer fictici de Londres en el qual tots els personatges es van creuant com el devenir de la vida mateixa. Un eix pel qual desfilaran sensacions, pecats capitals, races i somnis.

Aquest carrer serveix d’escusa perquè Lanchaster ens regali la seva visió del Londres d’abans que esclastés la crisi de 2007. Un Londres que es comença a veure sacsejat per la crisi econòmica de les subprimes estatunidenques, per l’encaix de les terceres generacions d’immigrants, per la passió d’un artista desconegut i molt (molt) underground, per una jove promesa del futbol que arriba a Londres per provar amb un gran equip de la Premier, per una iaia que guarda un gran secret a casa seva... Lanchaster dibuixa un microcosmos que, a estones, recorda les grans sèries costumistes britàniques com Eastenders (Gent del Barri) o Coronation Street que seguia, per televisió, la mateixa Reina d’Anglaterra.

La mà mestre de l’escriptor retrata el Londres d’abans de la crisi. Lanchaster fa una mena de tesina sobre el món del capitalisme i un estudi sobre com el poder del bitllet verd actúa sobre les persones. Els seus protagonistes podrien sorgir, cadascún, d’una notícia que aparegués en un diari i tenen tanta força que, individualment, tindrien arguments suficients per recordar-nos, salvant les distàncies, a alguns personatges foscos de l’Anglaterra victoriana.

Joan López Escofet