Després del terratrèmol. Haruki Murakami

Un deliciós i petit bombó amarg només per a fans incondicionals
Després del Terratrèmol
Haruki Murakami
192 pàgines
En català: Empúries
En castellà: Tusquets

L’escriptor nipó Haruki Murakami, un déu per a molts lectors i font d’inspiració per a una munió d’escriptors novells en les darreres dues dècades, torna a la càrrega assaltant les llibreries amb el seu Després del terratrèmol. Es tracta d’un recull de petits contes, com un aperitiu de diumenge assollelat, en el qual Murakami regala als seus incondicionals un nou exercici de surrealisme. L’autor, que es mostra molt còmode en la narrativa breu, va voler retratar el terrible terratrèmol que va sacsejar la monstruosa ciutat japonesa de Kobe l’any 1995 que va deixar més de 5.000 morts. I una gran quatitat d’afectats.

Entre ells, els seus pares que es van quedar sense sostre. I és que el veritable argument és la tragèdia sísmica que ens imaginem travès de sis contes. El moviment destructor de terres és la connexió omnipresent en les diferents històries. Apareix a vegades d’una manera entelada, sovint soterrada, però sempre angoixant.

Un ovni aterra a Kushiro, Paisatge amb planxa, Tots els fills de Déu Ballen, Tailàndia, En Granota salva Tòquio i Pastissos de Mel són els títols d’aquestes petites delicatessen amargues que esclaten a la boca dels fanàtics del creador de Kafka a la platja. El lector veterà reconeixerà els personatges, made in Murakami, els escenaris i les relacions, no sempre satisfactòries amb el medi.

Després del terratrèmol colpeja perquè penso que és el primer treball de Murakami en el qual no hi ha cap mena de referència musical, tan habitual en les seves obres. El postromàntic japonès fa callar el seu reproductor de CD i sembla que el silenci és el company dels, a vegades extravagants, protagonistes. El llibre, publicat originalment l’any 2000, torna amb força per ser un dels més comprats.


Només apte per a Murikamistes*

Text:Joan López Escofet