Licantropia. Carles Terès

Explorar l’animal que portem dins tot parlant amb accent de la Franja

Licantropia

Carles Terès

248 pàgines

En català: Edicions 1984

Licantropia és la primera novel·la de l’escriptor Carles Terès amb la qual ha guanyat el premi Guillem Nicolau de 2011. No es pot demanar més, doncs, al debut literari d’aquest disenyador gràfic que havia cultivat el relat curt abans d’endinsar-se en aquesta obra en la qual el català de la Franja té tan pes com els protagonistes.

És l’hivern de 1759 quan un capellà visita, cavalcant en el seu ase, les resseques terres de l’Alt Matarranya aturant-se de mas en mas per portar la paraula de Déu. L’amenaça latent del llop apareix com un fantasma en aquest pròleg amb regust a novel·la gòtica a l’ús. Segles després, en Llorenç pateix les mateixes sensacions que el mossèn quan explora els mateixos paisatges. 

Terès proposa un joc en el que, potser, res és el que sembla. Una juguesca encaminada a valorar els propis i íntimis límits del personatges. Especialment ben treballat és el protagonista que exhibeix una capacitat d’adaptació al medi i a les circumstàncies interiors gairebé camaleònica. A vegades, cal revisar si la felictat que hom creu tenir al seu abast és realment complerta i si la descoberta d’una part fosca pot alterar o no el tarannà habitual. El missatge de Terès és que les obscuritats personals no tenen perquè ser dolentes. O ho seran si tu ho permets. Explorem, doncs, aquest substrat animal que sempre hi ha a les societats i als individus. I que sorgeix poc o molt.

El lector i el protagonista seran còmplices a l’hora de descobrir el què està passant  en un poble allunyat de la mà de Déu. Lluita de superació, a vegades individual, la licantropia no deixa de ser una excusa per preguntar-nos quins són els nostres àmbits més foscos i com podriem reaccionar si aquests ens tenallen. L’acció passa a la població ficticia de la Pobla de Llobosa que no és més que Torredarques.

Carles Terès serà, malauradament, el darrer guanyador del premi Guillem Nicolau que atorgava el Govern aragonès i que ha quedat suprimit per manca de fons.